Marià Castelló · Architecture

Can Manuel d’en Corda is located on a plot of 19,060 m2 of rustic nature in the area of the Vénda des Cap de Barbaria, in the west of the island of Formentera.

The most significant pre-existing conditions, which have been maintained and enhanced through the project, are a small forest of pines and junipers located in the west area of the estate and the old house Can Manuel de’n Corda, which reflects the scheme type of the domestic vernacular architecture developed in Formentera between the late eighteenth and mid nineteenth century. The volume of the main body with simple pitched roof gable and southeast orientation, and its roots in the landscape through the tradicional dry stone walls, highlight the link between this type of building with the farms next to which they were located.

The extensive briefing for the project has been arranged so that while exhaust the urban parameters allowed by the current planning, it distorts as little as possible the existing house and, simultaneously, has its volume so that it has less presence possible from the immediate fragile environment. This has been possible through the use of a fragmented volumes available on ground floor in non-orthogonal disposition, offsetting in midsection plant about the level of the existing house,and  adapted to the topography as well as keeping intact the facades characteristics of this architectural style ( southeast and northwest facades, where they were all original openings). This will resort to the ends that were originally blind (northeast and southwest facades) for connections to pieces of new creation, and to realize the new openings that allow better use of natural light.

Although it has been maintained the original main entrance of the house with its southeast orientation, at a strategic level the new house turns its back on the road which limit with the plot by the East side. Thus the extension of the home overlooks enjoys the best views to the northwest, which overlooks the island of Es Vedra, an iconic element of the southern skyline of the neighboring island of Ibiza.

In the original house have been maintained the common areas (living, dining, kitchen and terraces), while on the ground floor of the expansion have been concentrated the bedrooms and service rooms (laundry, cellar, pantry , etc …) and technical premises on the basement.

Of the expansion volumen are relevant the wiews that cross the building through the interstices between the different orthogonal geometric modules that contains the 4 rooms with bath of the ground floor. Of these gaps the most important is the transparency that exists in the contact between the extension and the existing house. This subtle touch helps to clarify the limits of each building.

The above mentiones transversal interstices are reproduced in the basement, creating courtyards that provide light and ventilation and that give warmth to the rooms below while transforming the way they relate to the environment.

The flat roof of the extension is feasible in one lookout-solarium area accesible from an external staircase.

As for the materials used, the proposal has been formalized with a limited palette of materials. Stresses the interior space of traditional housing, where have remained exposed the original stone walls, but covered partially by a new envelope of vertical panels that house the electrical installation and indirect lighting in the 5 cm space remaining between the original wall and the new pannels.

On the ground floor, interior flooring and outdoor terraces are of polished concrete, which expansion joints meet the guidelines for the organization of the different modules, doors, and on site built furniture.

External joinery is made of solid iroko wood, like the beams of the traditional house. The interior woodwork is waterproof MDF painted white.

In the living room has been added new fireplace made of steel plate 10 mm thick. The kitchen and bathrooms are clad in cement of pavement-like finish. The kitchen base units have been executed with marine plywood coated with iroko wood, while the middle shelf that connects to the module of the hood is painted white MDF board.

In the enlargement area, the sloping ceilings of the rooms are left uncoated, in concrete. Also in the bedrooms, beds, headboards and cabinets have been executed on site, as a part of the architecture. 

Outdoor pergolas are steel structure painted white with a canes covering that filtres the natural light.

The pool is coated with a very similar to the bathrooms and kitchen cement. The platform surrounding the pool is made of iroko.

In the basement, the floor is natural limestone “capri”, placed ⅓ guidelines according to the different modules of the rooms.

The Basement courtyards and flat roofs are finished with gravel obtained from crushed local ocher limestone.

The selection of furniture includes Mediterranean design classics  like the Torres Clavé armchairs or the Miquel Mila’s Cesta luminaire, as well as traditional esparto skating chairs made by local artisans. The made to measure furniture is mostly made in iroko wood with natural finish.

The adaptation of the topography to generate the approach paths, earth retention and planters, was made with Corten steel plates 10 mm thick.

Despite having retained much of the existing vegetation in the area of intervention, the wound generated in the territory during the works has been healed by the palntation of native vegetation that requires little maintenance.

  

Location : Cap de Barbaria. Formentera   ·   Promoter : Private   ·   Architects : Marià Castelló Martínez + Daniel Redolat Puget    ·   Building Engeneer  : Agustí Yern Ribas    ·   Structure : Ferran Juan Nicolau   ·   Installations : Javier Colomar    ·   Collaborators : Marga Ferrer, Sonia Iben Jellal, Albert Yern  ·  Builder : Construccions Pep Sala  S.L.   ·   Project : 2008-2010   ·   End of work : 2012   ·   Area : 593,30 m2    ·   Photography : Marià Castelló Martínez

State before the intervention

Planimetry

Constructive Process

Aerial sequence

Can Manuel d'en Corda | CAT

La intervenció s’emplaça en una parcel·la de naturalesa rústica de 19.060 m2 de superfície que pertany la bena des Cap de Barbaria, a la zona oest de l’illa de Formentera.
Les preexistències més significatives que s’han mantingut i potenciat mitjançant el projecte són un petit bosc de pins i savines ubicat a la zona de ponent de la finca, així com la casa vella de Can Manuel d’en Corda, que respon a l’esquema tipus de l’arquitectura popular domèstica desenvolupada a Formentera entre finals del segle XVIII i mitjan segle XIX. La volumetria senzilla del cos principal amb coberta inclinada a dues aigües i orientació sud-est, així com el seu arrelament en el paisatge a través dels murs de pedra seca de factura tradicional, posen de manifest la vinculació d’aquesta tipologia d’edificació amb les explotacions agrícoles al costat a les quals es trobaven.

L’extens programa funcional que condicionava l’obra ha estat disposat de manera que, encara que esgota els paràmetres urbanístics permesos pel planejament vigent, aquest desvirtuï en el menor grau possible la casa preexistent i, paral·lelament, disposi la seva volumetria de manera que tingui la menor presència possible des del fràgil entorn immediat. Això ha estat possible gràcies a l’ús d’una volumetria fragmentada en planta baixa en disposició no ortogonal, decalada en secció mitja planta respecte al nivell de la casa pagesa, adaptant-se a la topografia, així com mantenint intactes les façanes més característiques d’aquest model arquitectònic ( façanes sud-est i nord-oest, on es trobaven totes les obertures originals). D’aquesta manera es recorre a les testeres que en origen eren cecs (façanes nord-est i sud-oest) per a realitzar les connexions a les peces de nova creació, així com per a materialitzar les noves obertures que permetin un millor aprofitament de la llum natural.

Tot i que s’ha mantingut l’accés principal a l’habitatge amb la seva orientació sud-est, a nivell estratègic el nou habitatge dóna l’esquena al camí amb el que limita la parcel·la pel costat de llevant, ja que és bastant transitat. D’aquesta manera l’ampliació de l’habitatge busca les millors visuals cap al nord-oest, des d’on s’albira l’illot d’Es Vedrà, que tant caracteritza l’skyline meridional de la veïna illa d’Eivissa.

A la casa original s’han mantingut les estades de caràcter públic (estar, menjador, cuina i terrasses), mentre que a la planta baixa de l’ampliació s’han concentrat els dormitoris i en la planta soterrani estades de servei (bugaderia, celler, rebost , etc …) i recintes tècnics.

De la volumetria de l’ampliació destaquen les visuals que travessen l’edificació a través dels intersticis entre els diferents mòduls de geometria ortogonal que configuren les 4 habitacions amb bany de la planta baixa. D’aquests intersticis el més important és la transparència que existeix al contacte entre l’ampliació i l’habitatge tradicional. Aquest contacte subtil ajuda a aclarir els límits de cada edificació.

Els esmentats intersticis transversals es reprodueixen a la planta soterrani, generant patis d’il·luminació i ventilació que donen calidesa a les estances inferiors alhora que transformen la manera de relacionar-se amb l’entorn.

La coberta plana de l’ampliació és practicable en un sol punt com solàrium-mirador des d’una escala exterior.

A nivell material, la proposta s’ha formalitzat amb una reduïda paleta de materials. Destaca l’espai interior de l’habitatge tradicional, on s’han mantingut vistos els tancaments originals de pedra del lloc presa amb morter de calç, revestits parcialment per una nova envolvent de panells verticals que allotgen les instal·lacions i la il·luminació indirecta en l’espai de 5 centímetres que els separa.

A la planta baixa, els paviments interiors i exteriors en terrasses són de formigó polit, les juntes de dilatació responen a les directrius d’organització dels diferents mòduls, obertures, mobiliari d’obra, etc.

La fusteria exterior és de fusta massissa de iroc, igual que les bigues del fojado de la casa tradicional. La fusteria interior és de tauler de DM hidròfug lacat en blanc.

Al estar s’ha executat una nova xemeneia mitjançant xapa d’acer de 10 mm de gruix. La cuina i els banys s’han revestit amb microciment d’acabat similar al paviment. Els mobles baixos de la cuina s’han executat amb tauler marí revestit amb fusta d’iroko, mentre que el prestatge intermedi que connecta amb el mòdul de la campana és de tauler DM lacat en blanc.

A la zona de l’ampliació, els forjats inclinats de les habitacions s’han deixat sense revestir, en formigó vist. També en els dormitoris, els llits, capçals i armaris s’han executat en obra, com una part més de l’arquitectura

Les pèrgoles exteriors són d’estructura d’acer lacada en blanc amb plementeria de canya que tamisen la llum natural.

El vas de la piscina està revestit amb microciment d’acabat molt similar al dels banys i cuina. La tarima que envolta la piscina és de fusta d’iroko.

A la planta soterrani, el paviment és de pedra calcària natural “capri”, col·locada a ⅓ segons les diferents directrius dels mòduls de les habitacions.

Els patis d’il·luminació de la planta soterrani, així com les cobertes planes no practicables estan acabats amb grava ocre obtinguda de triturar pedra calcària local.

La selecció de mobiliari inclou clàssics del disseny mediterrani com les butaques Torres Clavé o la lluminària Cistella de Miquel Milà, de la mateixa manera que cadires tradicionals d’espart realitzades per artesans locals i mobiliari dissenyat a mida realitzat majorment en fusta d’iroko amb acabat natural.

L’adaptació de la topografia per generar els accessos, contenció de terres així com jardineres, s’ha realitzat amb xapes d’acer corten de 10 mm de gruix.

Tot i haver conservat una part important de la vegetació preexistent a la zona de la intervenció, s’ha cicatritzat la ferida al territori generada durant el procés d’obra mitjançant vegetació autòctona, que necessita de poc manteniment.

Can Manuel d'en Corda | ESP

La intervención se emplaza en una parcela de naturaleza rústica de 19.060 m2 de superficie que pertenece la venda del Cap de Barbaria, en la zona oeste de la isla de Formentera.

Las preexistencias más significativas que se han mantenido y potenciado mediante el proyecto son un pequeño bosque de pinos y sabinas ubicado en la zona de poniente de la finca, así como la casa vieja de Can Manuel de’n Corda, que responde al esquema tipo de la arquitectura popular doméstica desarrollada en Formentera entre finales del siglo XVIII y mediados del siglo XIX. La volumetría sencilla del cuerpo principal con cubierta inclinada a dos aguas y orientación sureste, así como su arraigo en el paisaje a través de los muros de piedra seca de factura tradicional, ponen de manifiesto la vinculación de esta tipología de edificación con las explotaciones agrícolas junto a las que se encontraban.

El extenso programa funcional que condicionaba la obra ha sido dispuesto de manera que, aunque agota los parámetros urbanísticos permitidos por el planeamiento vigente, éste desvirtúe en el menor grado posible la casa preexistente y, paralelamente, disponga su volumetría de forma que tenga la menor presencia posible desde el frágil entorno inmediato. Esto ha sido posible gracias al uso de una volumetría fragmentada en planta baja en disposición no ortogonal, decalada en sección media planta respecto al nivel de la casa payesa, adaptándose a la topografía, así como manteniendo intactas las fachadas más características de este modelo arquitectónico (fachadas sureste y noroeste, donde se encontraban todas las aberturas originales). De esta manera se recurre a los testeros que en origen eran ciegos (fachadas noreste y suroeste) para realizar las conexiones a las piezas de nueva creación, así como para materializar las nuevas oberturas que permitan un mejor aprovechamiento de la luz natural.

A pesar de que se ha mantenido el acceso principal a la vivienda con su orientación sureste, a nivel estratégico la nueva vivienda da la espalda al camino con el que limita la parcela por el lado de levante, pues es bastante transitado. De este modo la ampliación de la vivienda busca las mejores visuales hacia el noroeste, desde donde se divisa el islote de Es Vedrà, que tanto caracteriza el skyline meridional de la vecina isla de Ibiza.

En la casa original se han mantenido las estancias de carácter público (estar, comedor, cocina y terrazas), mientras que en la planta baja de la ampliación se han concentrado los dormitorios y en la planta sótano estancias de servicio (lavandería, bodega, despensa, etc…) y recintos técnicos.

De la volumetría de la ampliación destacan las visuales que atraviesan la edificación a través de los intersticios entre los diferentes módulos de geometría ortogonal que configuran las 4 habitaciones con baño de la planta baja. De estos intersticios el más importante es la transparencia que existe en el contacto entre la ampliación y la vivienda tradicional. Este contacto sutil ayuda a clarificar los límites de cada edificación.

Los citados intersticios transversales se reproducen en la planta sótano, generando patios de iluminación y ventilación que dan calidez a las estancias inferiores a la vez que transforman la manera de relacionarse con el entorno.

La cubierta plana de la ampliación es practicable en un solo punto como solàrium-mirador desde una escalera exterior.

 

A nivel material, la propuesta se ha formalizado con una reducida paleta de materiales. Destaca el espacio interior de la vivienda tradicional, donde se han mantenido vistos los cerramientos originales de piedra del lugar tomada con mortero de cal, revestidos parcialmente por una nueva envolvente de paneles verticales que alojan las instalaciones y la iluminación indirecta en el espacio de 5 centímetros que los separa.

En la planta baja, los pavimentos interiores y exteriores en terrazas son de hormigón pulido, cuyas juntas de dilatación responden a las directrices de organización de los diferentes módulos, oberturas, mobiliario de obra, etc.

La carpintería exterior es de madera maciza de iroko, al igual que las vigas del fojado de la casa tradicional. La carpintería interior es de tablero de DM hidrófugo lacado en blanco.

En el estar se ha ejecutado una nueva chimenea mediante chapa de acero de 10 mm de espesor. La cocina y los baños se han revestido con microcemento de acabado similar al pavimento. Los muebles bajos de la cocina se han ejecutado con tablero marino revestido con madera de iroko, mientras que el estante intermedio que conecta con el módulo de la campana es de tablero DM lacado en blanco.

En la zona de la ampliación, los forjados inclinados de las habitaciones se han dejado sin revestir, en hormigón visto. También en los dormitorios, las camas, cabezales y armarios se han ejecutado en obra, como una parte más de la arquitectura

Las pérgolas exteriores son de estructura de acero lacada en blanco con plementería de caña  que tamizan la luz natural.

El vaso de la piscina está revestido con microcemento de acabado muy similar al de los baños y cocina. La tarima que rodea la piscina es de madera de iroko.

En la planta sótano, el pavimento es de piedra caliza natural “capri”, colocada a ⅓ según las diferentes directrices de los módulos de las habitaciones.

Los patios de iluminación de la planta sótano, así como las cubiertas planas no practicables están acabados con grava ocre obtenida de triturar piedra caliza local.

La selección de mobiliario incluye clásicos del diseño mediterráneo como los sillones Torres Clavé ó la luminaria Cesta de Miquel Milà, del mismo modo que sillas tradicionales de esparto realizadas por artesanos locales y mobiliario diseñado a medida realizado mayormente en madera de iroko con acabado natural.

La adaptación de la topografía para generar los accesos, contención de tierras así como jardineras, se ha realizado con chapas de acero corten de 10 mm de espesor.

A pesar de haber conservado una parte importante de la vegetación preexistente en la zona de la intervención, se ha cicatrizado la herida en el territorio generada durante el proceso de obra mediante vegetación autóctona, que necesita de poco mantenimiento.

 

Share