Can Simon is a building erected around 1870 that responds to the typology of traditional rural housing extended on the island of Formentera from the late nineteenth century until the middle of the XX th. century.
The intervention has focused on the structural consolidation, the replacement of some parts of the original cover, which was in very bad condition, and the internal reorganization to adapt the functional program to the needs of the new users. All this oriented to preserve the austere character of the original building, although clearly stating the interventions made.
The actions on the structure have been carried out with the constructive systems used in the popular construction (unidirectional forging of wooden beams, masonry load-bearing walls of autochthonous stone, lime mortar coatings, etc.).
For the rehabilitation of the gable roof of the main volume, more than 50% of the original tiles have been recovered. In this way, only new tiles have been used for the channels, while the blankets are the original ones (reused) and the final appearance of the cover has been practically the same as before the intervention.
One of the main objectives of the reform has been to provide the new rooms with greater spatial continuity, as well as guarantee a greater contribution of natural lighting. In this sense, a visual permeability has been created in the longitudinal axis of the house that crosses the room of the first floor and the double space of the main volume, thanks to two new openings whose trapezoidal and triangular geometries are the result of its contact with the inclined roof (see longitudinal section and photographs).
– Defragment the space of the main volume by allocating it to the most representative room (hall – hall – main distributor)
– Relocate the kitchen and enhance its relationship with outer space through a new door.
– Obtain on the first floor a volume with enough free height to accommodate a new bedroom with a private terrace facing south.
– Provide the house with two new full bathrooms.
At the level of finishes, the reduced palette of materials that characterizes this type of architecture has been maintained: continuous wall and roof coverings based on lime mortar and lime whitewash, wood carpentry with natural finish, Arabic tile roofs and flat , and walls seen of masonry grout with lime mortar. On the other hand, in the bathrooms, kitchen, some pavements and the new overtures, other materials have been incorporated, which, without breaking the harmony of the original substrate, elude the material and formal mimicry.
The only volumetric modification seen from the outside, almost goes unnoticed as one of the many interventions that the house had previously recorded over time to adapt to the needs of its residents.
Location : Vénda de Cala Saona . Formentera · Promoter : Private · Architect : Marià Castelló Martínez · Building Engeneer : Agustí Yern Ribas · Collaborators : Sonia Iben Jellal · Builder : Antonio Serra Requena · Project : 2003 · End of work : 2007 · Area : 206,63 m2 · Photography : Marià Castelló Martínez + Òscar Rodbag · Instagram : @mcastello_arch
Planimetry
Constructive Process
Can Simon | CAT
Can Simon és una edificació erigida al voltant de 1870 que respon a la tipologia d’habitatge rural tradicional estesa a l’illa de Formentera des de finals del segle XIX fins a mitjan s. XX.
La intervenció realitzada s’ha centrat en la consolidació estructural, la substitució d’algunes parts de la coberta original, que es trobava en molt mal estat, i la reorganització interior per adaptar el programa funcional a les necessitats dels nous usuaris. Tot això orientat a preservar el caràcter auster de l’edificació original, encara que manifestant amb claredat les intervencions realitzades.
Les actuacions sobre l’estructura s’han realitzat amb els sistemes constructius utilitzats en la construcció popular (forjats unidireccionals de bigues de fusta, murs de càrrega de maçoneria de pedra autòctona, revestiments de morter de calç, etcètera …).
Per a la rehabilitació de la coberta a dues aigües del volum principal, s’han recuperat més del 50% de les teules originals. D’aquesta manera, només s’han utilitzat teules noves per a les canals, mentre que les mantes són les originals (reutilitzades) i l’aspecte final de la coberta ha resultat pràcticament el mateix que abans d’intervenir.
Un dels principals objectius de la reforma ha estat dotar les noves estades d’una major continuïtat espacial, així com garantir una major aportació d’il·luminació natural. En aquest sentit, s’ha creat una permeabilitat visual en l’eix longitudinal de la casa que travessa l’habitació de la planta primera i el doble espai del volum principal, gràcies a dues noves obertures les geometries trapezoïdal i triangular són el resultat seu contacte amb la coberta inclinada (veure secció longitudinal i fotografies).
A nivell funcional, les actuacions han anat principalment encaminades a:
– Desfragmentar l’espai del volum principal destinant-lo a l’estada més representativa (saló – rebedor – distribuïdor principal)
– Reubicar la cuina i potenciar la seva relació amb l’espai exterior a través d’una nova porta.
– Aconseguir a la planta primera un volum amb alçada lliure suficient que permeti allotjar un nou dormitori amb terrassa privada orientada a sud.
– Dotar la casa de dos nous banys complets.
A nivell d’acabats, s’ha mantingut la reduïda paleta de materials que caracteritza aquest tipus d’arquitectura: revestiments continus en murs i cobertes a base de morter de calç i emblanquinat de calç, fusteria de fusta amb acabat natural, cobertes de teula àrab i plana , i murs vistos de maçoneria rejuntada amb morter de calç. D’altra banda, en els banys, cuina, alguns paviments i les noves obertures, s’han incorporat altres materials, que, sense trencar l’harmonia del substrat original, eludeixen el mimetisme material i formal.
L’única modificació volumètrica que s’aprecia des de l’exterior, gairebé passa desapercebuda com una més de les múltiples intervencions que la casa havia registrat prèviament al llarg del temps per anar-se adaptant a les necessitats dels seus habitants.
Can Simon | ESP
Can Simon es una edificación erigida alrededor de 1870 que responde a la tipología de vivienda rural tradicional extendida en la isla de Formentera desde finales del siglo XIX hasta mediados del s. XX.
La intervención realizada se ha centrado en la consolidación estructural, la substitución de algunas partes de la cubierta original, que se encontraba en muy mal estado, y la reorganización interior para adaptar el programa funcional a las necesidades de los nuevos usuarios. Todo ello orientado a preservar el carácter austero de la edificación original, aunque manifestando con claridad las intervenciones realizadas.
Las actuaciones sobre la estructura se han realizado con los sistemas constructivos utilizados en la construcción popular ( forjados unidireccionales de vigas de madera, muros de carga de mampostería de piedra autóctona, revestimientos de mortero de cal, etcétera …) .
Para la rehabilitación de la cubierta a dos aguas del volumen principal, se han recuperado más del 50% de las tejas originales. De este modo, sólo se han utilizado tejas nuevas para las canales, mientras que las cobijas son las originales (reutilizadas) y el aspecto final de la cubierta ha resultado prácticamente el mismo que antes de intervenir.
Uno de los principales objetivos de la reforma ha sido dotar a las nuevas estancias de una mayor continuidad espacial, así como garantizar un mayor aporte de iluminación natural. En este sentido, se ha creado una permeabilidad visual en el eje longitudinal de la casa que atraviesa la habitación de la planta primera y el doble espacio del volumen principal, gracias a dos nuevas aberturas cuyas geometrías trapezoidal y triangular son el resultado su contacto con la cubierta inclinada (ver sección longitudinal y fotografías).
A nivel funcional, las actuaciones han ido principalmente encaminadas a:
– Desfragmentar el espacio del volumen principal destinándolo a la estancia más representativa (salón – recibidor – distribuidor principal)
– Reubicar la cocina y potenciar su relación con el espacio exterior a través de una nueva puerta.
– Conseguir en la planta primera un volumen con altura libre suficiente que permita alojar un nuevo dormitorio con terraza privada orientada a sur.
– Dotar a la casa de dos nuevos baños completos.
A nivel de acabados, se ha mantenido la reducida paleta de materiales que caracteriza este tipo de arquitectura: revestimientos continuos en muros y cubiertas a base de mortero de cal y encalado de cal, carpintería de madera con acabado natural, cubiertas de teja árabe y plana, y muros vistos de mampostería rejuntada con mortero de cal. Por otro lado, en los baños, cocina, algunos pavimentos y las nuevas oberturas, se han incorporado otros materiales, que, sin romper la armonía del sustrato original, eluden el mimetismo material y formal.
La única modificación volumétrica que se aprecia desde el exterior, casi pasa desapercibida como una más de las múltiples intervenciones que la casa había registrado previamente a lo largo del tiempo para irse adaptando a las necesidades de sus moradores.
Share