Marià Castelló · Architecture

01. PLACE

Es Pujol de s’Era is a fairly representative fragment of the inland landscape of the island of Formentera. It comprises 33,022 square metres of wheat and barley fields, a small wood of common and Phoenician juniper and rosemary, and dry-stone walls on a practically flat topography.

The intervention seeks refuge among the existing vegetation and a fragment of dry-stone wall. These two conditions draw out the dimensions, the orientation and the height of a construction of austere geometry that bears some relation to the architectural tradition of Formentera.

A traditional dry-stone wall establishes the alignment in the territory and becomes part of the northern elevation of the building, at the same time setting it in the landscape. An old chapel built over an underground water cistern marks out the building’s longitudinal axis and is a constant reference of dialogue/tension, both in the exterior and the interior.

This is an architecture that seeks context by means of relations with its surroundings, shunning mimesis.

02. PROGRAMME

The north-south orientation of the proposal generates a duality that was required by the programme and that the ground plan radi- cally synthesizes: segregation of the more public activity from private life.

The north side is the most exposed; it is clearly visible from kilometre 2.3 on the Camí Vell de la Mola, the main approach route.

On the north side there is a small architec- ture studio, repeated on the south side in the form of a space of identical dimensions, designed as a small dwelling-refuge for a couple.

As well as seeking sunlight, the orienta- tion of the refuge responds to the desire to appropriate the small wood of common and Phoenician juniper and rosemary that extends like a native garden, requiring no transformation or maintenance, and gener- ates a high level of privacy.

Between the studio and the dwelling is a nucleus of services that separates work from private life: bookshelves, files, bath- room, kitchen, beds, cupboards, installa- tions and two sliding walls to divide up the two main areas and create more intimate spaces, such as an annexed office or a guest room. This makes the house both flexible and multifunctional.

The envelope containing the programme (12×12 m) extends in the two main direc- tions, generating spaces of transition that are vital in these latitudes.

 

03. MATTER


The volume is defined by an envelope of rendered thermo-clay masonry and reinforced concrete. An extruded section represents the only part where masonry is used on the site. The other interior and exterior facings were dry assembled, using glass and iroko timber.

A small setback around the edge in section creates the sensation that the building is floating over the site. This is the transition between an artificial world and the pre- existing organic environment.

The side openings are conceived as slashes that rend the façade from top to bottom, fragmenting the east and west elevations and giving them a smaller “grain”.

With the idea of obtaining greater sobriety and harmony, the auxiliary elements and furnishings were specially designed, using the same materials employed for the dry-as- sembled elements of internal division.

Location : Camí Vell de la Mola, km 2,3.. Formentera   ·   Promoter : Marià Castelló Martínez   ·   Architect : Marià Castelló Martínez    ·   Building Engeneer  : Agustí Yern Ribas    ·   Structure : Albert Yern Ribas, José Antonio Molina, Salvador Soteras y Agustí Yern   ·   Collaborators : Marga Ferrer, Laura Tur, Carmen Martínez, Josep Castelló, Catalina Verdera, Jaume Luis, Segundo García, Pep Yern and Belén Molina  ·  Builder : Construccions Pep Sala S.L.   ·  Acabats : Can Guirau S.L. – Alfredo Juan   ·   Project : 2004-2011   ·   End of work : 2006/11   ·   Area : 201 m2    ·   Photography : Marià Castelló Martínez.  ·   Instagram : @mcastello_arch

Model s. 1:200

Planimetry

BuildingProcess

Es Pujol de s'Era | CAT

01. LLOC

Es Pujol de s’Era és un fragment molt representatiu del paisatge interior de l’illa de Formentera. 33.022 m2 de camps de blat i ordi, un petit bosc de savines, romaní i ginebre, i murs de pedra seca sobre una topografia pràcticament plana.
La intervenció busca refugi entre la vegetació existent i un fragment de mur de pedra col·locada en sec. Són aquestes dues directrius les que condicionen les dimensions, l’orientació i l’alçada total d’una edificació de geometria austera que guarda paral·lelismes amb la tradició arquitectònica de Formentera.
Un mur de pedra seca de factura tradicional estableix les directrius d’alineació en el territori i es converteix en part de l’alçat nord de l’edifici, travándolo en el paisatge. Una vella capella de cisterna determina l’eix longitudinal de la intervenció, sent un referent objecte de diàleg-tensió constant des de l’exterior com des de l’interior.
Una arquitectura que busca la contextualitat a través de les relacions amb l’entorn, apartant-se del mimetisme.

02. PROGRAMA

L’orientació Nord-Sud de la proposta dóna lloc a una dualitat que el programa exigia i que la planta sintetitza radicalment: segregar l’activitat pública de la vida privada.
La zona nord és la més exposada, s’aprecia amb claredat quan s’arriba al quilòmetre 2,3 del Camí Vell de la Mola, que representa la via més important d’accés. A l’extrem nord es troba un petit estudi d’arquitectura, mentre que al sud se situa un espai d’idèntiques dimensions concebut com una reduïda habitatge-refugi per a una parella.
A part de buscar el assolellament, l’orientació del refugi respon a la voluntat d’apropiar del petit bosc es savines, romaní i ginebre, que es concep com un jardí autòcton, el qual no requereix cap tipus de transformació ni manteniment, i que genera un important grau d’intimitat-privacitat.

Entre l’estudi i l’habitatge ha un nucli de serveis que separa el treball de la vida privada, però que alhora els dota d’infraestructures: llibreria, arxiu, bany, cuina, llits, armaris, instal·lacions i dues parets corredisses que permeten fragmentar les dues zones principals, segregant espais més íntims com un despatx annex o una habitació de convidats. S’aconsegueix així una certa flexibilitat i multifuncionalitat.
 L’envoltant que conté el programa (12x12m.) Es perllonga en les dues orientacions principals generant espais de transició entre l’interior i l’exterior, fonamentals en aquestes latituds.

03. MATÈRIA

El volum queda definit per una envoltant de fàbrica de bloc de termoargila revestida i formigó armat. Una secció extrusionada que representa l’única part de construcció humida de l’obra. La resta de tancaments interiors i exteriors s’han executat en sec, mitjançant vidre i fusta d’iroko.
Un petit reculada perimetral en secció permet crear la sensació que l’edifici levita sobre el terreny en el qual se cita. És la transició entre un món artificial i les preexistències d’origen orgànic.
Les obertures laterals s’han concebut com talls que esquincen de dalt a baix la façana, fragmentant els alçats de llevant i ponent, dotant-los d’un «gra» més petit.
Amb l’objectiu d’aconseguir una major sobrietat i harmonia, els elements auxiliars i de mobiliari s’han dissenyat a propòsit i s’han escollit els mateixos materials que els utilitzats en els elements de compartimentació interior en sec.

Es Pujol de s'Era | ESP

01. LUGAR

Es Pujol de s’Era es un fragmento muy representativo del paisaje interior de la isla de Formentera. 33.022 m2 de campos de trigo y cebada, un pequeño bosque de savinas, romero y enebro, y muros de piedra seca sobre una topografía prácticamente plana.
La intervención busca refugio entre la vegetación existente y un fragmento de muro de piedra colocada en seco. Son estas dos directrices las que condicionan las dimensiones, la orientación y la altura total de una edificación de geometría austera que guarda paralelismos con la tradición arquitectónica de Formentera.
Un muro de piedra seca de factura tradicional establece las directrices de alineación en el territorio y se convierte en parte del alzado norte del edificio, travándolo en el paisaje. Una vieja capilla de cisterna determina el eje longitudinal de la intervención, siendo un referente objeto de diálogo-tensión constante desde el exterior como desde el interior.
Una arquitectura que busca la contextualidad a través de las relaciones con el entorno, apartándose del mimetismo.

02. PROGRAMA

La orientación Norte-Sur de la propuesta da lugar a una dualidad que el programa exigía y que la planta sintetiza radicalmente: segregar la actividad pública de la vida privada.
La zona norte es la más expuesta, se aprecia con claridad cuando se llega al kilómetro 2,3 del Camí Vell de la Mola, que representa la vía más importante de acceso. En el extremo norte se encuentra un pequeño estudio de arquitectura, mientras que en el sur se ubica un espacio de idénticas dimensiones concebido como una reducida vivienda-refugio para una pareja.
A parte de buscar el asoleamiento, la orientación del refugio responde a la voluntad de apropiarse del pequeño bosque se savinas, romero y enebro, que se concibe como un jardín autóctono, el cual no requiere ningún tipo de transformación ni mantenimiento, y que genera un importante grado de intimidad-privacidad.

Entre el estudio y la vivienda existe un núcleo de servicios que separa el trabajo de la vida privada, pero que a la vez los dota de infraestructuras: librería, archivo, baño, cocina, camas, armarios, instalaciones y dos paredes correderas que permiten fragmentar las dos zonas principales, segregando espacios más íntimos como un despacho anexo o una habitación de invitados. Se consigue así una cierta flexibilidad y multifuncionalidad.

 La envolvente que contiene el programa (12x12m.) se prolonga en las dos orientaciones principales generando espacios de transición entre el interior i el exterior, fundamentales en estas latitudes.

03. MATERIA

El volumen queda definido por una envolvente de fábrica de bloque de termoarcilla revestida y hormigón armado. Una sección extrusionada que representa la única parte de construcción húmeda de la obra. El resto de cerramientos interiores y exteriores se han ejecutado en seco, mediante cristal y madera de iroko.

Un pequeño retranqueo perimetral en sección permite crear la sensación de que el edificio levita sobre el terreno en el que se emplaza. Es la transición entre un mundo artificial y las preexistencias de origen orgánico.

Las aberturas laterales se han concebido como cortes que desgarran de arriba a abajo la fachada, fragmentando los alzados de levante y poniente, dotándolos de un «grano» más pequeño.

Con el objetivo de lograr una mayor sobriedad y armonía, los elementos auxiliares y de mobiliario se han diseñado a propósito y se han escogido los mismos materiales que los utilizados en los elementos de compartimentación interior en seco.

Share

Compartir en facebook
Compartir en whatsapp
Compartir en twitter
This website uses its own and third-party cookies for its proper functioning and for analytical purposes. By clicking the Accept button, you agree to the use of these technologies and the processing of your data for these purposes.   
Privacidad