Port de la Selva

Port de la Selva is a small coastal settlement in the northernmost part of the Costa Brava. The intervention is located on a plot of land in the «La Tamariua» urbanization on the north slope of Puig Gros, a small promontory that surrounds and protects the town’s port.

The topography presents a pronounced slope towards the sea with abundant outcrops of «pòrfit», a dark and very hard rock that characterizes the geology of volcanic origin of the place. The climatic conditions are typical of the Mediterranean climate, although sometimes they become extreme, with strong winds from the north (Tramuntana) that frequently hit the coast.

The tension between the optimal solar orientation and the deep panoramic views compresses the program of a house for a family with four children on two levels: the lower one embedded in the bedrock and the upper one, fragmented into two volumes. This combination of strategies (embedding in the ground and volumetric division) makes it possible to reduce the apparent volume of the intervention and improve its integration into the landscape, as well as generating different patios that provide warmth, lighting and ventilation at strategic points.

The interstices between the rocky «pòrfit» substrate  and the architecture become the most lyrical moments of the proposal and where you most want to be.

While on the lower level, almost at street level, more intimate relationships with the outside are established through patios, on the upper level the two volumes open frontally to the landscape and the sea horizon. Also at the top level more

introverted relationships are generated between the volumes and the rocky substrate that surrounds them. Thus, the glass nexus, which connects the two bodies and contains the vertical communication, acts as a screen against the wind and generates an exterior space sheltered from the prevailing wind but visually permeable towards the sea. This in turn is capable of receiving correct sunlight during the winter months, as it is also oriented to the south.

From a tectonic point of view, concrete is the predominant material both outside and inside, given that its stony nature establishes an intense dialogue with the rocky substratum of the place. Likewise, its resistance to inclement weather (strong winds and marine environment) make it one of the most durable options, with little maintenance and, therefore, more sustainable.

Also outside, «pòrfit» gravel from the emptying of the excavation has been used to finish the roofs and the interstitial patios between the intervention and the bedrock.

To compensate for the intrinsic qualities of concrete, oak wood has been chosen to materialize the exterior carpentry, some cladding, custom-made furniture, etc., providing the whole with warmth and harmony.

Architects : Marià Castelló + José Antonio Molina  ·   Location : Punta Creu 15. Port de la Selva   ·   Promoter : Private   ·   Construction Manager Architects : José Antonio Molina + Lorena Ruzafa +  Marià Castelló  ·  Building Engeneer : Joan Noguer    ·   Structure Engeneer : *   ·   Facilities Engeneer : QS Enginyeria i Associats SLP   ·   Health and Safety Coordinator : Joan Noguer   ·   Design Team : Lorena Ruzafa, Marga Ferrer  ·  Builder : Construccions Pòrfit    ·    Project : 2016-19   ·   Building process : 2019-2021  ·   Area : 310 m2   ·   Photography : Marià Castelló Martínez ·   Instagram : @mcastello_arch

Model s. 1:200

Planimetry

Port de la Selva | CAT

El Port de la Selva és un petit assentament litoral a la part més septentrional de la Costa Brava. La intervenció se situa en una parcel·la de la urbanització «La Tamariua» al vessant nord del Puig Gros, un petit promontori que envolta i protegeix el port del poble.

La topografia presenta un pendent acusat cap al mar amb abundant aflorament de pòrfit, una roca fosca i de gran duresa que caracteritza la geologia d’origen volcànic del lloc. Les condicions climàtiques són les pròpies del clima mediterrani, encara que de vegades es tornen extremes, amb forts vents de tramuntana que assoten sovint la costa.

La tensió entre l’òptima orientació solar i les profundes visuals panoràmiques comprimeix el programa d’un habitatge per a una família amb quatre fills en dos nivells: l’inferior incrustat al llit rocós i el superior, fragmentat en dos volums. Aquesta combinació d’estratègies (encastament en el terreny i divisió volumètrica) permet reduir el volum aparent de la intervenció i millorar-ne la integració al paisatge, així com generar diferents patis que aporten calidesa, il·luminació i ventilació en punts estratègics.

Els intersticis entre la matriu rocosa de pòrfit i l’arquitectura esdevenen en els moments més lírics de la proposta i on més ve de gust estar.

Mentre que al nivell inferior, gairebé a nivell del carrer, s’estableixen relacions més íntimes amb l’exterior mitjançant patis, al nivell superior els dos volums s’obren frontalment al paisatge i l’horitzó marí. També al nivell superior es generen

relacions més introvertides entre els volums i el substrat rocós que els envolta. Així el nexe de vidre, que connecta els dos cossos i conté la comunicació vertical, actua com una pantalla contra el vent i genera un espai de relació exterior arrecerat del vent predominant però permeable visualment cap al mar. Aquest alhora és capaç de rebre un assoleigament correcte durant els mesos d’hivern, en orientar-se també a sud.

Des del punt de vista tectònic el formigó és el material predominant tant a l’exterior com a l’interior, atès que la seva naturalesa pètria estableix un diàleg intens amb el substrat rocós del lloc. Així mateix, la seva resistència a les inclemències de la intempèrie (vents forts i ambient marí) el converteixen en una de les opcions més durables, amb poc manteniment i, per tant, més sostenibles.

També a l’exterior, s’ha utilitzat grava de pòrfit provinent del buidatge de l’excavació com a acabat de les cobertes i dels patis intersticials entre la intervenció i el llit rocós.

Per compensar les qualitats intrínseques del formigó, s’ha escollit la fusta de roure per materialitzar les fusteries exteriors, alguns revestiments, mobiliari realitzat a mida, etc., dotant el conjunt de calidesa i harmonia.

Port de la Selva | ESP

Port de la Selva es un pequeño asentamiento litoral en la parte más septentrional de la Costa Brava. La intervención se ubica en una parcela de la urbanización «La Tamariua» en la ladera norte del Puig Gros, un pequeño promontorio que envuelve y protege el puerto del pueblo.

La topografía presenta una acusada pendiente hacia el mar con abundante afloramiento de pórfido, una roca oscura y de gran dureza que caracteriza la geología de origen volcánico del lugar. Las condiciones climáticas son las propias del clima mediterráneo, aunque en ocasiones se tornan extremas, con fuertes vientos de componente norte (Tramontana) que azotan con frecuencia la costa.

La tensión entre la óptima orientación solar y las profundas visuales panorámicas comprime el programa de una vivienda para una familia con cuatro hijos en dos niveles: el inferior incrustado en el lecho rocoso i el superior, fragmentado en dos volúmenes. Esta combinación de estrategias (empotramiento en el terreno y división volumétrica) permite reducir el volumen aparente de la intervención y mejorar su integración en el paisaje, así como generar diferentes patios que aportan calidez, iluminación y ventilación en puntos estratégicos.

Los intersticios entre la matriz rocosa de pórfido i la arquitectura se convierten en los momentos más líricos de la propuesta y donde más apetece estar.

Mientras en el nivel inferior, casi a nivel de la calle, se establecen relaciones más íntimas con el exterior mediante patios, en el nivel superior los dos volúmenes se abren frontalmente al paisaje y el horizonte marino. También en el nivel superior

se generan relaciones más introvertidas entre los volúmenes y el sustrato rocoso que los rodea. Así el nexo acristalado, que conecta los dos cuerpos y contiene la comunicación vertical, actúa como una pantalla contra el viento y genera un espacio de relación exterior resguardado del viento predominante pero permeable visualmente hacia el mar. Éste a su vez es capaz de recibir un correcto asoleamiento durante los meses de invierno, al orientarse también a sur.

Desde el punto de vista tectónico el hormigón es el material predominante tanto en exterior como en el interior, dado que su naturaleza pétrea establece un intenso diálogo con el sustrato rocoso del lugar. Asimismo, su resistencia a las inclemencias de la intemperie (vientos fuertes y ambiente marino) lo convierten en una de las opciones más duraderas, con poco mantenimiento y, por lo tanto, más sostenibles.

También en el exterior, se ha utilizado grava de pórfido proveniente del vaciado de la excavación como acabado de las cubiertas y de los patios intersticiales entre la intervención y el lecho rocoso.

Para compensar las cualidades intrínsecas del hormigón, se ha escogido la madera de roble para materializar las carpinterías exteriores, algunos revestimientos, mobiliario realizado a medida, etc., dotando al conjunto de calidez y harmonía.

Share

This website uses its own and third-party cookies for its proper functioning and for analytical purposes. By clicking the Accept button, you agree to the use of these technologies and the processing of your data for these purposes.   
Privacidad