Ses Clotades
A refuge where matter becomes silence and the landscape, home.
There are places where the landscape ceases to be the exterior, becoming home. At Ses Clotades, matter surrenders its rigidity to become porous, permeable, and alive. A sanctuary articulated by the light that filters through the courtyards and the shadow that invites repose.
In this setting, unhurriedly conceived with artisanal care, tradition meets a mindful modernity, transforming the primal need for survival into the art of inhabiting the landscape. A home where, ultimately, the territory becomes silence.
It is not merely a house; it is a narrative stage of textures and shadows, where the soul of Formentera is reflected in the water, and the architecture merges with the memory of the land.
Content Outline
Territory and Landscape Integration
Ses Clotades is an area located on the isthmus that connects La Mola with the rest of Formentera. It is a landscape shaped by hollows that sink between small sand dunes. It could be defined as a shifting topography, an interplay of rises and falls, born from the slow consolidation of a vast dune system now largely colonized by dense woodland.
On this threshold between the pine forest and the agricultural fields, the dwelling emerges, adopting the language of its surroundings: a dialogue of opposites—addition and subtraction, ascent and descent, solidity and permeability, light and shadow.
Resting on a concrete podium are three volumes: two bodies of different heights housing the living spaces, and a third that embeds itself into the earth to become water.
The tallest volume hides among the closest pine trees, where its mass is lightened by a constellation of courtyards that erode it and render it porous. Beside it, the smaller volume stands compact and opaque. Between the two stretches a permeable nexus, at once porch and gallery, which changes with the seasons. On the lower level of the platform, the landscape is reflected in reverse: a basement illuminated by strategically placed courtyards, where the interplay of light and shadow evokes atmospheres of silent monumentality.
Program and Layout
The internal layout of Ses Clotades is not merely a functional response, but a physical translation of its exterior massing, where each architectural element takes on a specific role within the fabric of daily life.
The tallest volume is conceived as a fully equipped living unit, capable of functioning autonomously when the house is occupied by a single person or a couple. Its ground floor hosts an open-plan social area that integrates the living room, kitchen, and dining room. This space seeks continuity with the outdoors, allowing daily life to expand outwards onto the terraces. The first floor is reserved for the master bedroom—a sanctuary featuring a walk-in closet and en-suite facilities—elevating itself above the pine forest in search of privacy. The spatial sequence culminates on the rooftop, transformed into a solarium and viewpoint. It acts as a privileged observatory over the landscape, offering sweeping views towards the south of Ibiza and the imposing silhouette of La Mola.
Clearly distinguished by its more compact and opaque character, the second volume houses three double en-suite bedrooms and a guest bathroom. This physical separation allows for the independent management of privacy, adapting to the varying occupancy of the house. Situated between these two volumes is the connecting nexus, a key element that functions as both a hinge and an entrance hall. This multifunctional space is the true heart of the house: a permeable gallery linking the most intimate spaces with the outdoors, mutating its character in rhythm with the changing seasons.
The project subverts the traditional notion of a basement through a strategy of voids and courtyards that flood the lower quarters with natural light. This level houses the private entrance, leading to a diverse program: a library that doubles as a screening room, a gym, and the service areas (laundry and mechanical rooms). Here, the interplay of light and shadow cast by the courtyards creates atmospheres of silent monumentality, where the architecture seems to embrace the earth. This floor also accommodates the garage and a large-capacity cistern that harvests rainwater, ensuring the dwelling’s self-sufficiency.
The entire structure rests upon a platform that not only mediates its contact with the topography but also generates highly crafted intermediate spaces:
– To the East: The main terrace opens up, housing the swimming pool and becoming the quintessential outdoor gathering space.
– Facing South and sheltered from the wind: A terrace protected by a system of lightweight shade sails offers a refuge of shade and calm.
– Vehicular access: A ramp seamlessly integrated into the podium’s geometry allows vehicles to enter the lower level without disrupting the landscape harmony of the whole.
Self-sufficiency, Sustainability, and Bioclimatic Systems
The environmental strategy of Ses Clotades transcends the mere implementation of technology to become a manifesto that moves beyond aesthetics in favor of ethics. Despite its size, the dwelling is resolved through a compact footprint and high-precision geometry that minimizes its impact on the fragile ecosystem in which it is situated. This holistic conception integrates self-sufficiency solutions that draw direct links to the vernacular architectural tradition of Formentera, where natural resource management has historically been a matter of survival.
The design is articulated to maximize climate comfort without relying exclusively on active systems:
Optimized cross-ventilation: The size and orientation of the openings have been carefully studied to ensure a constant airflow that naturally cools the interior.
Dynamic solar protection: The use of sliding or folding panels allows for control over solar incidence according to the time of day and the season.
The nexus as a thermal lung: The glazed transition space acts as a reversible bioclimatic mechanism. In summer, large sliding doors transform it into a fully ventilated porch, shielded from direct solar radiation by a system of lightweight shade sails. In winter, this same space is enclosed to become a greenhouse-effect solar collector that distributes warmth to the rest of the house.
Energy and Light Management
The strategic arrangement of the courtyards is not merely an aesthetic choice but a tool to reduce electricity demand. These voids erode the built mass, allowing natural light and ventilation to reach even the lower levels, creating luminous atmospheres that challenge the usual darkness of basements. Furthermore, the roof of the lower volume has been utilized to integrate a photovoltaic system that contributes significantly to the overall energy self-sufficiency of the project.
The Water Cycle and the Natural Envelope
On an island with water scarcity like Formentera, rainwater management is central to the project. The dwelling features a harvesting system across all roofs that channels water into a large-capacity cistern located in the basement, ensuring an autonomous supply.
Finally, the building envelope reinforces this efficiency through the use of materials with excellent hygrothermal properties, such as projected natural cork insulation and lime binder, which allow for optimal breathability and a low ecological footprint.
Art & Set Design
The architecture of Ses Clotades is understood not merely as a physical structure, but as a narrative stage where space and objects engage in an intimate dialogue. In this process, the contribution of artist Elena Vinyàrskaya has been essential in infusing the dwelling with a layer of mindful domesticity, acting not only as an artist but as the curator of the set design.
Vinyàrskaya’s intervention is an extension of the architecture by other means. Through a meticulous selection of her own artworks, signature furniture pieces, and storied objects, the interior ceases to be a mere container, becoming a tableau of textures and meanings. The chosen textiles, ceramics, and styling elements seek a balance between the formal purity of the house and the warmth required for habitation, ensuring that every corner narrates a unique story of well-being and refuge.
Materiality and Detailing
The materiality of Ses Clotades is an exercise in coherence and restraint. Priority has been given to the use of natural materials that will age with the dignity of the surrounding landscape. The woodwork and shutters, crafted from iroko and pine, provide a tactile warmth that contrasts with the solidity of the concrete.
This constructive sincerity is also evident in the technical details, which are almost invisible yet vital for the building’s efficiency: sprayed natural cork and lime binder have been used to insulate the enclosing walls—materials with a low ecological footprint that allow the dwelling to breathe and integrate organically into the cycles of its environment.
Many of the furniture elements have been custom-designed and integrated into the architecture itself (such as the D12 collection for Diabla), while other details have been conceived to heighten the coherence between landscape, architecture, and interior design, underscoring the skill and expertise of the local artisans involved. The result is a work where the precision of geometry and the imperfection of natural matter coexist in a silent equilibrium.
Data Sheet
Architects : Marià Castelló & Lorena Ruzafa · Location : Ses Clotades · Formentera · Promoter : Private · Construction Manager + Interior Design Architects : Lorena Ruzafa + Marià Castelló · Building Engeneer : José Luis Velilla · Art & Set Design : Elena Vinyarskaya · Structure Engeneer : Ferran Juan · Facilities Engeneer : Alcoitech Climatización, SL · Health and Safety Coordinator : José Luís Velilla · Design Team : Lorena Ruzafa, Marga Ferrer & Natàlia Castellà · Builder : Urbafor, SL · Project : 2016-21 · Building process : 2021-2025 · Area : 295 m2 · Photography : Marià Castelló · Fragments de Paisatge · Instagram : @mcastello_arch
Ses Clotades | Textes en Català
Un refugi on la matèria esdevé silenci i el paisatge, llar.
Hi ha llocs on el paisatge ja no és exterior, sinó llar. A Ses Clotades, la matèria renuncia a la seva duresa per tornar-se porosa, permeable i viva. Un refugi articulat a través de la llum que s’escola pels patis i per l’ombra que invoca el descans.
En aquest escenari concebut a foc lent amb cura artesana, la tradició es troba amb una modernitat conscient, transformant la necessitat de sobreviure en l’art d’habitar el paisatge. Una llar on, finalment, el territori es fa silenci.
No és només una casa; és un escenari narratiu de textures i ombres, on l’ànima de Formentera es reflecteix en l’aigua i l’arquitectura es fon amb la memòria de la terra.
Territori i integració paisatgística.
Ses Clotades és una zona que s’emplaça a l’istme que uneix la Mola amb la resta del territori de Formentera. Un paisatge modelat pels clots que s’enfonsen entre petits turons de sorra. Podria definir-se com una topografia canviant, un joc de pujades i baixades, fruit de la lenta consolidació d’un vast sistema dunar avui en gran part colonitzat per una important massa boscosa.
En aquest llindar entre la pineda i els camps de conreu, l’habitatge sorgeix adoptant el llenguatge del seu entorn: un diàleg de contraris — addició i sostracció, ascens i descens, solidesa i permeabilitat, llum i ombra.
Sobre un podi de formigó descansen tres volums: dos cossos de diferent alçada que allotgen els espais d’habitatge, i un tercer que s’encasta a la terra per a esdevenir aigua.
El volum de més alçada s’amaga entre els pins més propers, on la seva massa queda alleugerida per una constel·lació de patis que l’erosionen i el tornen porós. Al seu costat, el volum més petit s’imposa compacte i opac. Entre tots dos s’estén un nexe permeable, alhora porxo i galeria, que canvia amb les estacions. Al nivell inferior de la plafatorma, el paisatge es reflecteix a la inversa: un soterrani il·luminat per patis estratègicament situats, on el joc de llums i ombres convoca atmosferes de silenciosa monumentalitat.
Programa i disposició espacial.
La distribució interior de Ses Clotades no és només una resposta funcional, sinó una traducció física de la volumetria exterior, on cada peça arquitectònica assumeix un rol específic en el teixit de la vida quotidiana.
El cos de major alçada està concebut com una unitat d’habitació completa, capaç de funcionar de manera autònoma quan la casa és habitada per una sola persona o una parella. En la seva planta baixa, s’hi desenvolupa un espai diàfan de caràcter social que integra l’estar, la cuina i el menjador. Aquest espai busca la continuïtat amb l’exterior, permetent que la vida s’expandeixi cap a les terrasses. La planta primera queda reservada per al dormitori principal, un espai de recer que inclou vestidor i serveis privats, elevant-se sobre la pineda per cercar la intimitat. El recorregut culmina a la planta coberta, transformada en un solàrium-mirador que actua com un observatori privilegiat sobre el paisatge, oferint visuals profundes cap al sud d’Eivissa i la imponent silueta de la Mola.
Diferenciat clarament pel seu caràcter més compacte i opac, el segon volum acull tres habitacions dobles en-suite i un bany de cortesia. Aquesta separació física permet una gestió independent de la privacitat segons l’ocupació de l’habitatge. Entre ambdós volums se situa el nexe d’unió, una peça clau que funciona com a ròtula i vestíbul d’entrada. Aquest espai polifuncional és el veritable cor de la casa: una galeria permeable que connecta els espais més íntims amb l’exterior i que muta la seva personalitat segons les estacions de l’any.
El projecte subverteix la condició tradicional del soterrani gràcies a una estratègia de buits i patis que inunden de llum natural les estances inferiors. En aquest nivell s’ubica l’accés de caràcter privat, que condueix a un programa divers: una biblioteca que funciona també com a zona de projecció, un gimnàs i les àrees de servei (bugaderia i instal·lacions). Aquí, el joc de llums i ombres generat pels patis crea atmosferes de silenciosa monumentalitat, on l’arquitectura sembla abraçar la terra. També hi trobem l’aparcament i una cisterna de grans dimensions que emmagatzema l’aigua de pluja per a l’autosuficiència de l’habitatge.
Tota l’edificació descansa sobre una plataforma que no només regularitza el contacte amb la topografia, sinó que genera espais intermedis de gran qualitat:
A llevant: S’hi obre la terrassa principal, que allotja també la piscina i esdevé l’espai de trobada exterior per excel·lència.
Cap a Migjorn i al resguard del vent: Una terrassa protegida per un sistema de veles lleugeres ofereix un refugi d’ombra i calma.
Accés rodat: Una rampa integrada en la geometria del podi permet l’entrada de vehicles al nivell inferior sense trencar l’harmonia paisatgística del conjunt.
Autosuficiència, sostenibilitat i sistemes bioclimàtics.
L’estratègia ambiental de Ses Clotades transcendeix la simple implementació de tecnologia per esdevenir un manifest que travessa l’estètica a favor de l’ètica. Tot i la seva superfície, l’habitatge s’ha resolt mitjançant una implantació compacta i una geometria de gran precisió que minimitza l’ocupació i l’empremta sobre el fràgil ecosistema en el qual es troba. Aquesta concepció global integra solucions d’autosuficiència que tracen vincles directes amb la tradició arquitectònica popular de Formentera, on la gestió dels recursos naturals ha estat històricament una qüestió de supervivència.
El disseny s’articula per maximitzar el confort climàtic sense dependre exclusivament de sistemes actius:
Ventilació creuada optimitzada: S’han estudiat acuradament la mida i l’orientació de les obertures per garantir un flux d’aire constant que refresqui l’interior de manera natural.
Protecció solar dinàmica: L’ús de panells corredissos o abatibles permet controlar la incidència del sol segons l’hora del dia i l’estació de l’any.
El nexe com a pulmó tèrmic: L’espai de transició vidriat actua com un mecanisme bioclimàtic reversible. A l’estiu, les grans portes correderes el transformen en una porxada totalment ventilada, protegida de la radiació solar directe per un sistema de veles lleugeres. A l’hivern, aquest mateix espai es tanca per esdevenir un captador solar d’efecte hivernacle que distribueix l’escalfor a la resta de la casa.
Gestió de l’energia i la llum
La disposició estratègica dels patis no és només un recurs estètic, sinó una eina per reduir la demanda d’energia elèctrica. Aquests buits erosionen la massa construïda per permetre que la llum natural i la ventilació arribin fins i tot als nivells inferiors, creant atmosferes lluminoses que qüestionen la foscor habitual dels soterranis. A més, la coberta del volum més baix s’ha aprofitat per integrar un sistema de captació fotovoltaica que contribueix significativament a l’autosuficiència energètica del conjunt.
El cicle de l’aigua i l’envolupant natural
En una illa amb escassetat hídrica com Formentera, la gestió de l’aigua de pluja és central en el projecte. L’habitatge disposa d’un sistema de recollida a totes les cobertes que canalitza l’aigua cap a una cisterna de gran volum situada al soterrani, garantint l’abastiment de manera autònoma.
Finalment, l’envolupant de l’edifici reforça aquesta eficiència mitjançant l’ús de materials amb excel·lents propietats higrotèrmiques, com l’aïllament de suro natural projectat i l’aglomerant de calç, que permeten una transpirabilitat òptima i una baixa petjada ecològica.
Art & Set Design.
L’arquitectura de Ses Clotades no s’entén només com una estructura física, sinó com un escenari narratiu on l’espai i els objectes dialoguen de manera íntima. En aquest procés, l’aportació de l’artista Elena Vinyàrskaya ha estat essencial, per a dotar l’habitatge d’una capa de domesticitat conscient, actuant no només com a artista sinó com a curadora del set design.
La intervenció de Vinyàrskaya és una prolongació de l’arquitectura per altres mitjans. A través d’una acurada selecció d’obres d’art pròpies, peces de mobiliari d’autor i objectes amb història, l’interior deixa de ser un simple contenidor per esdevenir un escenari de textures i significats. Els teixits, la ceràmica i l’atrezzo triat busquen l’equilibri entre la puresa formal de la casa i la calidesa necessària per a ser habitada, aconseguint que cada racó narri una història singular de benestar i recer.
Matèria i detalls.
La materialitat de Ses Clotades és un exercici de coherència i contenció. S’ha prioritzat l’ús de materials d’origen natural que envelleixin amb la dignitat del paisatge circumdant. Les fusteries i porticons, realitzats en fusta d’iroko i pi, aporten una calidesa tàctil que contrasta amb la rotunditat del formigó.
Aquesta sinceritat constructiva s’observa també en els detalls tècnics gairebé invisibles però vitals per a l’eficiència de l’edifici: s’ha utilitzat suro natural projectat i aglomerant de calç per a l’aïllament dels murs de tancament, materials d’escassa empremta ecològica que permeten que l’habitatge transpiri i s’integri de manera orgànica en el cicle del seu entorn.
Molts dels elements del mobiliari han estat dissenyats a mida i integrats en la pròpia arquitectura (com la col·lecció D12 per a diabla), i altres detalls han estat concebuts per a intensificar la coherència entre paisatge, arquitectura i disseny interior, subratllant la saviesa i experiència dels artesans locals que hi han participat. El resultat és una obra on la precisió de la geometria i la imperfecció de la matèria natural conviuen en un equilibri silenciós.
Ses Clotades | Textos en Castellano
Un refugio donde la materia se vuelve silencio y el paisaje, hogar.
Hay lugares donde el paisaje ya no es exterior, sino hogar. En Ses Clotades, la materia renuncia a su dureza para volverse porosa, permeable y viva. Un refugio articulado a través de la luz que se cuela por los patios y por la sombra que invoca el descanso.
En este escenario concebido a fuego lento con cuidado artesano, la tradición se encuentra con una modernidad consciente, transformando la necesidad de sobrevivir en el arte de habitar el paisaje. Un hogar donde, finalmente, el territorio se hace silencio.
No es solo una casa; es un escenario narrativo de texturas y sombras, donde el alma de Formentera se refleja en el agua y la arquitectura se funde con la memoria de la tierra.
Territorio e integración paisajística.
Ses Clotades es una zona que se emplaza en el istmo que une la Mola con el resto del territorio de Formentera. Un paisaje modelado por las hondonadas que se hunden entre pequeñas colinas de arena. Podría definirse como una topografía cambiante, un juego de subidas y bajadas, fruto de la lenta consolidación de un vasto sistema dunar hoy en gran parte colonizado por una importante masa boscosa.
En este umbral entre el pinar y los campos de cultivo, la vivienda surge adoptando el lenguaje de su entorno: un diálogo de contrarios — adición y sustracción, ascenso y descenso, solidez y permeabilidad, luz y sombra.
Sobre un podio de hormigón descansan tres volúmenes: dos cuerpos de diferente altura que albergan los espacios de vivienda, y un tercero que se incrusta en la tierra para convertirse en agua.
El volumen de mayor altura se esconde entre los pinos más cercanos, donde su masa queda aligerada por una constelación de patios que lo erosionan y lo vuelven poroso. A su lado, el volumen más pequeño se impone compacto y opaco. Entre ambos se extiende un nexo permeable, a la vez porche y galería, que cambia con las estaciones. En el nivel inferior de la plataforma, el paisaje se refleja a la inversa: un sótano iluminado por patios estratégicamente situados, donde el juego de luces y sombras convoca atmósferas de silenciosa monumentalidad.
Programa y disposición espacial.
La distribución interior de Ses Clotades no es solo una respuesta funcional, sino una traducción física de la volumetría exterior, donde cada pieza arquitectónica asume un rol específico en el tejido de la vida cotidiana.
El cuerpo de mayor altura está concebido como una unidad de habitación completa, capaz de funcionar de manera autónoma cuando la casa es habitada por una sola persona o una pareja. En su planta baja, se desarrolla un espacio diáfano de carácter social que integra el estar, la cocina y el comedor. Este espacio busca la continuidad con el exterior, permitiendo que la vida se expanda hacia las terrazas. La planta primera queda reservada para el dormitorio principal, un espacio de cobijo que incluye vestidor y servicios privados, elevándose sobre el pinar para buscar la intimidad. El recorrido culmina en la planta cubierta, transformada en un solárium-mirador que actúa como un observatorio privilegiado sobre el paisaje, ofreciendo visuales profundas hacia el sur de Ibiza y la imponente silueta de la Mola.
Diferenciado claramente por su carácter más compacto y opaco, el segundo volumen alberga tres habitaciones dobles en suite y un baño de cortesía. Esta separación física permite una gestión independiente de la privacidad según la ocupación de la vivienda. Entre ambos volúmenes se sitúa el nexo de unión, una pieza clave que funciona como rótula y vestíbulo de entrada. Este espacio polifuncional es el verdadero corazón de la casa: una galería permeable que conecta los espacios más íntimos con el exterior y que muta su personalidad según las estaciones del año.
El proyecto subvierte la condición tradicional del sótano gracias a una estrategia de vacíos y patios que inundan de luz natural las estancias inferiores. En este nivel se ubica el acceso de carácter privado, que conduce a un programa diverso: una biblioteca que funciona también como zona de proyección, un gimnasio y las áreas de servicio (lavandería e instalaciones). Aquí, el juego de luces y sombras generado por los patios crea atmósferas de silenciosa monumentalidad, donde la arquitectura parece abrazar la tierra. También encontramos el aparcamiento y una cisterna de grandes dimensiones que almacena el agua de lluvia para la autosuficiencia de la vivienda.
Toda la edificación descansa sobre una plataforma que no solo regulariza el contacto con la topografía, sino que genera espacios intermedios de gran calidad:
A levante: Se abre la terraza principal, que alberga también la piscina y se convierte en el espacio de encuentro exterior por excelencia.
Hacia el sur (Migjorn) y al resguardo del viento: Una terraza protegida por un sistema de velas ligeras ofrece un refugio de sombra y calma.
Acceso rodado: Una rampa integrada en la geometría del podio permite la entrada de vehículos al nivel inferior sin romper la armonía paisajística del conjunto.
Autosuficiencia, sostenibilidad y sistemas bioclimáticos.
La estrategia ambiental de Ses Clotades trasciende la simple implementación de tecnología para convertirse en un manifiesto que atraviesa la estética a favor de la ética. A pesar de su superficie, la vivienda se ha resuelto mediante una implantación compacta y una geometría de gran precisión que minimiza la ocupación y la huella sobre el frágil ecosistema en el que se encuentra. Esta concepción global integra soluciones de autosuficiencia que trazan vínculos directos con la tradición arquitectónica popular de Formentera, donde la gestión de los recursos naturales ha sido históricamente una cuestión de supervivencia.
El diseño se articula para maximizar el confort climático sin depender exclusivamente de sistemas activos:
Ventilación cruzada optimizada: Se han estudiado cuidadosamente el tamaño y la orientación de las aberturas para garantizar un flujo de aire constante que refresque el interior de manera natural.
Protección solar dinámica: El uso de paneles correderos o abatibles permite controlar la incidencia del sol según la hora del día y la estación del año.
El nexo como pulmón térmico: El espacio de transición acristalado actúa como un mecanismo bioclimático reversible. En verano, las grandes puertas correderas lo transforman en un porche totalmente ventilado, protegido de la radiación solar directa por un sistema de velas ligeras. En invierno, este mismo espacio se cierra para convertirse en un captador solar de efecto invernadero que distribuye el calor al resto de la casa.
Gestión de la energía y la luz
La disposición estratégica de los patios no es solo un recurso estético, sino una herramienta para reducir la demanda de energía eléctrica. Estos vacíos erosionan la masa construida para permitir que la luz natural y la ventilación lleguen incluso a los niveles inferiores, creando atmósferas luminosas que cuestionan la oscuridad habitual de los sótanos. Además, la cubierta del volumen más bajo se ha aprovechado para integrar un sistema de captación fotovoltaica que contribuye significativamente a la autosuficiencia energética del conjunto.
El ciclo del agua y la envolvente natural
En una isla con escasez hídrica como Formentera, la gestión del agua de lluvia es central en el proyecto. La vivienda dispone de un sistema de recogida en todas las cubiertas que canaliza el agua hacia una cisterna de gran volumen situada en el sótano, garantizando el abastecimiento de manera autónoma.
Finalmente, la envolvente del edificio refuerza esta eficiencia mediante el uso de materiales con excelentes propiedades higrotérmicas, como el aislamiento de corcho natural proyectado y el aglomerante de cal, que permiten una transpirabilidad óptima y una baja huella ecológica.
Arte y Set Design
La arquitectura de Ses Clotades no se entiende solo como una estructura física, sino como un escenario narrativo donde el espacio y los objetos dialogan de manera íntima. En este proceso, la aportación de la artista Elena Vinyàrskaya ha sido esencial para dotar a la vivienda de una capa de domesticidad consciente, actuando no solo como artista sino como curadora del set design.
La intervención de Vinyàrskaya es una prolongación de la arquitectura por otros medios. A través de una cuidadosa selección de obras de arte propias, piezas de mobiliario de autor y objetos con historia, el interior deja de ser un simple contenedor para convertirse en un escenario de texturas y significados. Los tejidos, la cerámica y el atrezo elegido buscan el equilibrio entre la pureza formal de la casa y la calidez necesaria para ser habitada, consiguiendo que cada rincón narre una historia singular de bienestar y cobijo.
Materia y detalles
La materialidad de Ses Clotades es un ejercicio de coherencia y contención. Se ha priorizado el uso de materiales de origen natural que envejezcan con la dignidad del paisaje circundante. Las carpinterías y contraventanas, realizadas en madera de iroko y pino, aportan una calidez táctil que contrasta con la rotundidad del hormigón.
Esta sinceridad constructiva se observa también en los detalles técnicos casi invisibles pero vitales para la eficiencia del edificio: se ha utilizado corcho natural proyectado y aglomerante de cal para el aislamiento de los muros de cerramiento, materiales de escasa huella ecológica que permiten que la vivienda transpire y se integre de manera orgánica en el ciclo de su entorno.
Muchos de los elementos del mobiliario han sido diseñados a medida e integrados en la propia arquitectura (como la colección D12 para Diabla), y otros detalles han sido concebidos para intensificar la coherencia entre paisaje, arquitectura y diseño interior, subrayando la sabiduría y experiencia de los artesanos locales que han participado. El resultado es una obra donde la precisión de la geometría y la imperfección de la materia natural conviven en un equilibrio silencioso.