Marià Castelló · Architecture

Ca l’Amo

Ca l'Amo. A house in Sant Mateu, Ibiza

Ca l’Amo is a plot of 42,385 m2 located at the north end of the San Mateo plain on the island of Ibiza. In it there is an area of pronounced topography and fanned by stone walls that generate an iconic landscape of the countryside of Ibiza. Over time and the progressive abandonment of agricultural activities, the terraces have been ambushed and today it is a forest area where mainly pine and juniper coexist.

The intervention has been located taking advantage of the last of the terraces, between two existing dry stone walls and on the border between the rugged part of the plot and a flat and low area to the south west. This pre-existence in the territory has conditioned the disposition of the functional program and the adjacent free spaces, concentrating the intervention on it and leaving the rest in its natural state, unaltered.

The house has been organized in five clearly differentiated volumes, generating between them spaces of relation, services, visual connection with the outside and ventilation. The first three volumes house the program for a large family with an intense social activity. The fourth volume is intended for a large area of outer shade, while the fifth houses an annex with independent access for guests. Between the fourth and fifth volume is the pool and the main leisure and relationship area. The length of the five volumes is conditioned by the depth of the terrace on which the dwelling sits, which helps to integrate the intervention into the landscape.

For the materialization, dry construction systems have been chosen, with a widespread presence of wood and breathable and healthy solutions. The structure of panels of counter-laminated wood (CLT) has been left visible inside, concentrating on a single constructive element the structure, enclosure and finishing. An attitude of constructive sincerity, but that generates at the same time comfort and environmental warmth.

All the facades are ventilated and breathable, with two differentiated solutions manifesting their finish: the transverse, opaque and in contact with the dry stone walls that make earth containment have been finished by means of slats of thermo-treated wood, while the longitudinal ones where the openings and patios are concentrated have been executed with synthetic mineral-based panels of large format.

All interior pavements, wetland coverings, pool and practicable terraces are made of natural limestone with different formats and surface finishes. The exterior carpentry has been carried out with laminated wood of the same characteristics as the CLT structure, diluting the boundaries between enclosure and carpentry, while generating greater material harmony.

Passive bioclimatic systems have been implemented through the correct arrangement of the openings, generating air circulation with natural ventilation, taking advantage of the shade and freshness of the natural vegetation that surrounds the building and with simple strategies of proven effectiveness in these latitudes. On the other hand, the house also uses rainwater by storing it in a cistern of more than 200 tons that makes it almost self-sufficient in terms of water.

Much of the furniture has been custom designed specifically for this project. Other pieces that are also found are the Xamena sofa by Jose Gandia Blasco and Ramón Esteve for Gandía Blasco or pieces from the D12 Collection designed by Marià Castelló and Lorena Ruzafa for the editor Diabla Outdoor.

Architect : Marià Castelló   ·   Location : Sant Mateu d’Aubarca.  Ibiza   ·   Promoter : Private   ·   Construction Manager Architects : Lorena Ruzafa + Marià Castelló  ·  Building Engeneer : Jose Luis Velilla Lon    ·   Structure Engeneer : Miguel Rodríguez-Nevado   ·   Facilities Engeneer : Javier Colomar   ·   Health and Safety Coordinator : Jose Luis Velilla Lon   ·   Design Team : Lorena Ruzafa, Marga Ferrer, Natàlia Castellà, Elena Vinyarskaya  ·  Builder : M+M Proyectos e Interiorismo   ·  Subcontractors : Velima System   ·    Project : 2013-2017   ·   Building process : 2017-2020   ·   Area : 332 m2   ·   Photography : Marià Castelló Martínez ·   Instagram : @mcastello_arch

Model s. 1:200

Planimetry

Building Process

Ca l'Amo. Habitatge a Sant Mateu. Eivissa | CAT

Ca l’Amo és una parcel·la de 42.385 m2 ubicada en l’extrem nord del Pla de Sant Mateu a l’illa d’Eivissa. En ella es troba una zona de topografia pronunciada i abancalada mitjançant murs de pedra que generen un paisatge icònic del camp d’Eivissa. Amb el temps i l’abandonament progressiu de les activitats agrícoles, les feixes s’han emboscat i avui és una zona forestal on conviuen principalment pins i savines.
 
La intervenció s’ha ubicat aprofitant la última de les feixes, entre dos murs de pedra seca existents i en el límit entre la part accidentada de la parcel·la i una zona plana i baixa al sud oest. Aquesta pre-existència en el territori ha condicionat la disposició del programa funcional i dels espais lliures adjacents, concentrant la intervenció en ella i deixant la resta en el seu estat natural, inalterat.
 
L’habitatge s’ha organitzat en cinc volums clarament diferenciats, generant entre ells espais de relació, serveis, connexió visual amb l’exterior i ventilació. Els tres primers volums allotgen el programa per a una família gran amb una intensa activitat social. El quart volum es destina a una àmplia zona d’ombra exterior, mentre que el cinquè alberga un annexe amb accés independent per a convidats. Entre el quart i el cinquè volum es troba la piscina i la principal zona d’oci i relació. La longitud dels cinc volums ve condicionada per la profunditat de la feixa en la qual s’assenta l’habitatge, fet que ajuda a integrar la intervenció en el paisatge.
 
Per a la materialització s’ha optat per sistemes constructius en sec, amb una presència generalitzada de la fusta i de solucions transpirables i saludables. L’estructura de panells de fusta contra-laminada (CLT) s’ha deixat vista a l’interior, concentrant en un sol element constructiu estructura, tancament i acabat. Una actitud de sinceritat constructiva, però que alhora genera confort i calidesa ambiental. 
https://en.diablaoutdoor.com/collections/maria-castelloTotes les façanes són ventilades i transpirables, manifestant el seu acabat dues solucions diferenciades: les transversals, opaques i en contacte amb els murs de pedra seca que fan de contenció s’han acabat mitjançant lames de fusta termotractada, mentre que les longitudinals on es concentren les obertures i patis s’han acabat mitjançant panells sintètics de base mineral i de gran format.
 
Tots els paviments interiors, revestiments de zones humides, piscina i terraces practicables són de pedra natural caliça amb diferents formats i acabats superficials. Les fusteries exteriors s’han portat a terme amb fusta laminada de les mateixes característiques que l’estructura de CLT diluint els límits entre tancament i fusteries, alhora que generant una major harmonia. 
 
S’han implementat sistemes bioclimàtics passius mitjançant la correcta disposició de les obertures, generant circulacions d’aire amb ventilació natural, aprofitant l’ombra i frescor de la vegetació natural que envolta l’edificació i amb estrategies senzilles de provada eficàcia en aquestes latituds. D’altra banda, l’habitatge aprofita també l’aigua de pluja emmagatzemant-la en una cisterna de més de 200 tones que el fa gairebé autosuficent en termes d’aigua.
 
Bona part del mobiliari ha estat dissenyat a mesura específicament per a aquest projecte. Altres peces més contemporànies que també s’hi troben són el sofà Xamena de Jose Gandia Blasco i Ramón Esteve per a Gandía Blasco o bé peces de la col.lecció D12 dissenyada per Marià Castelló y Lorena Ruzafa per a l’editor Diabla Outdoor.
 

Ca l'Amo. Vivienda en San Mateo. Ibiza | ESP

Ca l’Amo es una parcela de 42.385 m2 ubicada en el extremo norte de la planicie de San Mateo en la isla de Ibiza. En ella se encuentra una zona de topografía pronunciada y abancalada mediante muros de piedra que generan un paisaje icónico del campo de Ibiza. Con el tiempo y el abandono progresivo de las actividades agrícolas, los bancales se han emboscado y hoy es una zona forestal donde conviven principalmente pinos y sabinas.

La intervención se ha ubicado aprovechando el último de los bancales, entre dos muros de piedra seca existentes y en el límite entre la parte accidentada de la parcela y una zona plana y baja al sur oeste. Esta pre-existencia en el territorio ha condicionado la disposición del programa funcional y de los espacios libres adyacentes, concentrándose la intervención en ella y dejando el resto en su estado natural, inalterado.

La vivienda se ha organizado en cinco volúmenes claramente diferenciados, generando entre ellos espacios de relación, servicios, conexión visual con el exterior y ventilación. Los tres primeros volúmenes albergan el programa para una familia grande con una intensa actividad social. El cuarto volumen se destina a una amplia zona de sombra exterior, mientras que el quinto alberga un anexo con acceso independiente para invitados. Entre el cuarto y el quinto volumen se encuentra la piscina y la principal zona de ocio y relación. La longitud de los cinco volúmenes viene condicionada por la profundidad del bancal en el que se asienta la vivienda, lo que ayuda a integrar la intervención en el paisaje.

Para la materialización se ha optado por sistemas constructivos en seco, con una presencia generalizada de la madera y de soluciones transpirables y saludables. La estructura de paneles de madera contra-laminada (CLT) se ha dejado vista en el interior, concentrándose en un solo elemento constructivo estructura, cerramiento y acabado. Una actitud de sinceridad constructiva, pero que a la vez genera confort y calidez ambiental.

Todas las fachadas son ventiladas y transpirables, manifestando su acabado dos soluciones diferenciadas: las transversales, opacas y en contacto con los muros de piedra seca que hacen de contención se han terminado mediante lamas de madera termotratada, mientras que las longitudinales donde se concentran las aberturas y patios en han ejecutado con paneles sintéticos de base mineral y de gran formato.

Todos los pavimentos interiores, revestimientos de zonas húmedas, piscina y terrazas practicables son de piedra natural caliza con diferentes formatos y acabados superficiales. Las carpinterías exteriores se han llevado a cabo con madera laminada de las mismas características que la estructura de CLT diluyendo los límites entre cerramiento y carpinterías, al tiempo que generando una mayor armonía material.

Se han implementado sistemas bioclimáticos pasivos mediante la correcta disposición de las aberturas, generando circulaciones de aire con ventilación natural, aprovechando la sombra y frescura de la vegetación natural que rodea la edificación y con estrategias sencillas de probada eficacia en estas latitudes. Por otra parte, la vivienda aprovecha también el agua de lluvia almacenándola en una cisterna de más de 200 toneladas que lo hace casi autosuficiente en términos de agua.

Buena parte del mobiliario ha sido diseñado a medida específicamente para este proyecto. Otras piezas más contemporáneas que también se encuentran son el sofá Xamena de Jose Gandia Blasco y Ramón Esteve para Gandía Blasco o bien piezas de la colección D12 diseñada por Marià Castelló y Lorena Ruzafa para el editor Diabla Outdoor.

Share

CENF · Formentera Water Sports Center

CENF · Formentera Water Sports Center

The port of La Savina is the main point of access to Formentera island. Its important geographical location makes it the border between an urban area, the Mediterranean Sea and a saltwater lake which forms part of Ses Salines Natural Park. Giving protection to the open sea, this lake has traditionally been used as a natural harbor to anchor small fishing boats. And, currently, the administration has deemed it suitable to house the CENF – Formentera Water Sports Center.

The functional program offered a duality (classrooms + offices versus workshop + dressing rooms) that has divided the volumetry into two independent parts aligning the first one with Almadrava Street and the second one with the passage of Balandra. At the intersection of both streets, the building offers an empty space with its visual permeability that incorporates the main access to the equipment. Between the two described volumes, there is a structure that provides a chill-out zone in the shadow and with its oblique geometry invites to enjoy the amazing views opening towards Estany des Peix.  

In addition to the described functional polarity, the intervention also represents a frontier where the duality of landscapes converging on this plot of almost 1000 m2 is expressed. Northeast and Northwest-oriented, the volumes seem mostly opaque, heavy and without any depth. On its south side, however, the building opens with a wide platform that unites the two containers of the program and venture a few meters into the lake as a dock. The volumes’ coronation structure  gains depth on the platform and protects the interior of the direct solar incidence. 

Through a tectonics based almost on a single material, a lightweight building has been erected, built in dry and with low environmental impact. Similar to the boathouses that traditionally were built on the island coast, wood is the material par excellence, manifested in different forms and types depending on the requirements. Thus the main structure made with CLT, has allowed to bring together structure, enclosure and coating in most of the panels of cross-laminated timber. A harmony that continues in the chosen solution of ventilated facade, where battens and coating slats are executed in pine R.3.2 taking over time a characteristic gray patina. The dock resorts to the traditional technique of wooden piles submerged below sea level, while the outer platform is suspended on a minimum foundation, prefabricated and reversible, based on surface micro-piles. 

Under bio-construction criteria, we have opted for a reduced range of materials basically of natural origin, free of PVC and other potentially harmful synthetic materials. This has turned into hygroscopic and water vapor permeable enclosures, that are energy efficient and maintain a healthy indoor environment. 

Pep Campanitx's Boat House · Migjorn Beach

Architect : Marià Castelló   ·   Location : Almadrava 10 La Savina.  Formentera   ·   Promoter : Consell Insular de Formentera   ·   Construction Manager Architects : Lorena Ruzafa + Marià Castelló  ·  Building Engeneer : Francesc Ribas    ·   Structure Engeneer : Albert Admetlla   ·   Facilities Engeneer : Javier Colomar   ·   Health and Safety Coordinator : Jose Luis Velilla Lon   ·   Design Team : Lorena Ruzafa, Marga Ferrer, Natàlia Castellà, Elena Vinyarskaya  ·  Builder : Grupo Tragsa – SEPI   ·  Subcontractors : SIDO Madera, Velima System   ·  Contributors : Salvador Pascual Olmos, Angel Martin y Baudilio Diez   ·   Project : 2015-2017   ·   Building process : 2018-2019   ·   Area : 345 m2   ·   Photography : Marià Castelló   ·   Instagram : @mcastello_arch

Model s. 1:200

Planimetry

Design Process

Building Process

Centre d'Esports Nàutics de Formentera | CAT

El port de la Savina és l’entrada principal a l’illa de Formentera. La seva localització geogràfica li concedeix un especial interès, ja que és el límit entre una zona urbana, el mar mediterrani i un estany d’aigua salada que forma part del Parc Natural de ses Salines. La protecció a mar obert que ofereix aquest estany ha propiciat que tradicionalment s’utilitzés com a port natural on fondejar petites embarcacions de pesca i, en l’actualitat, l’administració ho hagi estimat idoni per allotjar l’escola de vela municipal així com altres dependències relacionades amb els esports nàutics.

El programa funcional oferia una dualitat (aules + oficines versus taller + vestidors) que s’ha materialitzat dividint la volumetria en dos cossos independents alineats el primer amb el carrer de s’Almadrava i el segon amb el passatge de Balandra. En la intersecció de les dues vies, l’edifici ofereix un buit la permeabilitat visual comporta també l’accés principal a l’equipament. Entre els dos volums apareix una estructura que proporciona un espai de relació a l’ombra i la geometria obliqua convida a gaudir de les excel·lents visuals que s’obren cap a l’estany des Peix.

A més de la descrita polaritat funcional, la intervenció també representa una frontera on s’expressa la dualitat de paisatges que convergeixen en aquesta parcel·la de tot just 1000 m2 de superfície. Al costat de les traces urbanes i amb orientacions N.E. i N.O., els volums es mostren en la seva major part opacs, durs i sense a penes profunditat.

En la seva vessant meridional, en canvi, l’edifici es desplega generant una àmplia tarima que uneix els dos contenidors de programa i s’endinsa uns metres a l’estany a manera de pantalà. L’estructura de coronació dels volums adquireix profunditat sobre la tarima i protegeix l’interior de la incidència solar directa.

Mitjançant una tectònica fonamentada gairebé en un sol material, s’ha erigit un edifici lleuger, construït en sec i de baix impacte ambiental. De manera similar a les casetes-varador que tradicionalment s’aixecaven al litoral de l’illa, la fusta suposa el material per excel·lència, manifestat en diferents formats i espècies, segons siguin els requeriments. Així l’estructura principal executada mitjançant CLT, ha permès que conflueixin en bona part dels panells de fusta contra-laminada estructura, tancament i acabat. Una harmonia que continua en la solució triada de façana ventilada, on llistons i lames d’acabat s’executen en pi R.3.2 prenent amb el temps una característica pàtina gris. El pantalà recorre a la tècnica tradicional de pilons de fusta submergits sota el nivell del mar, mentre que la tarima exterior es suspèn sobre una fonamentació mínima, prefabricada i reversible, basada en micro-pilots superficials.

Sota criteris de bio-construcció, s’ha optat per una reduïda paleta de materials fonamentalment d’origen natural, exempta de PVC i altres materials sintètics potencialment nocius. Això ha revertit en tancaments higroscòpics i permeables al vapor d’aigua, energèticament eficients i que mantenen un ambient interior saludable.

Centro de Deportes Náuticos de Formentera | ESP

El puerto de la Savina es la entrada principal a la isla de Formentera.  Su localización geográfica le concede un especial interés, pues es el límite entre una zona urbana,  el mar mediterráneo y un estanque de agua salada  que forma parte del Parque Natural de Ses Salines. La protección a mar abierto que ofrece este estanque ha propiciado que tradicionalmente se utilizase como puerto natural donde fondear pequeñas embarcaciones de pesca y, en la actualidad, la administración lo haya estimado idóneo para alojar la escuela de vela municipal así como otras dependencias relacionadas con los deportes náuticos. 

El programa funcional ofrecía una dualidad (aulas + oficinas versus taller + vestuarios) que se ha materializado dividiendo la volumetría en dos cuerpos independientes alineados el primero con la calle de s’Almadrava y el segundo con el pasaje de Balandra. En la intersección de ambas vías, el edificio ofrece un vacío cuya permeabilidad visual conlleva también el acceso principal al equipamiento. Entre los dos volúmenes descritos aparece una estructura que proporciona un espacio de relación a la sombra y cuya geometría oblicua invita a disfrutar de las excelentes visuales que se abren hacia el Estany des Peix.

Además de la descrita polaridad funcional, la intervención también representa una frontera donde se expresa la dualidad de paisajes que convergen en esta parcela de apenas 1000 m2 de superficie. Junto a las trazas urbanas y con orientaciones N.E. y N.O., los volúmenes se muestran en su mayor parte opacos, duros y sin a penas profundidad. 

En su vertiente meridional, en cambio, el edificio se despliega generando una amplia tarima que une los dos contenedores de programa y se adentra unos metros en el estanque a modo de pantalán. La estructura de coronación de los volúmenes adquiere profundidad sobre la tarima y protege el interior de la incidencia solar directa.

Mediante una tectónica fundamentada casi en un solo material, se ha erigido un edificio ligero, construido en seco y de bajo impacto ambiental. De modo similar a las casetas-varadero que tradicionalmente se levantaban en el litoral de la isla, la madera supone el material por excelencia, manifestado en diferentes formatos y especies, según sean los requerimientos. Así la estructura principal ejecutada mediante CLT, ha permitido que confluyan en buena parte de los paneles de madera contra-laminada estructura, cerramiento y acabado. Una harmonía que continúa en la solución elegida de fachada ventilada, donde rastreles y lamas de acabado se ejecutan en pino R.3.2 tomando con el tiempo una característica pátina gris. El pantalán recurre a la técnica tradicional de pilotes de madera sumergidos bajo el nivel del mar,  mientras que la tarima exterior se suspende sobre una cimentación mínima, prefabricada y reversible, basada en micro-pilotes superficiales.

Bajo criterios de bio-construcción, se ha optado por una reducida paleta de materiales fundamentalmente de origen natural, exenta de PVC y otros materiales sintéticos potencialmente nocivos. Esto ha revertido en cerramientos higroscópicos y permeables al vapor de agua, energéticamente eficientes y que mantienen un ambiente interior saludable.

Share

D12 Collection

Our studio has developed a collection of framework structures, accessories and complementary items for diabla, a new brand of outdoor furniture from gandiablasco . 

D12 includes simple and straightforward pieces supporting different elements and conceived for practical ends: shelves,  hangers, and tables.
 
The pieces in the D12 collection came about from elements that were originally created for the Bosc d’en Pep Ferrer project on the island of Formentera. All products feature a thin rod section of 12mm diameter, which also provides the collection with its name, while their singular aesthetic offers a number of practical and creative uses that they can be put to. 
An example is the side table to which a basket can be attached with handles, while the hangers can also be used outdoors to store towels. 
 

 

All pieces in the D12 collection can be used either indoors, or in more challenging climate conditions, while a large range of colors, including white, pink, red, light grey, anthracite, olive green, mustard, dark blue, sand, and bronze, ensures they are easy to combine with any space they are put into.

Please visit Diabla Outdoor’s website if you’re interested in purchase any of the pieces or about more details:

www.diablaoutdoor.com 

D12 Side Table

This is the portable side table from our D12 collection, made with a thin 12 mm steel rod, a technical detail that gives the series its name. Its minimal design, composed of lines that jut out in multiple directions, was conceived by architect Marià Castelló. 

On its surface, you can rest books or a small tray, so it is a perfect piece to place next to a sofa, an armchair or a lounger. In addition, thanks to its upper handle, it can be easily transported. 

All elements of the D12 collection are suitable for indoor and outdoor environments, so this auxiliary table can be used both inside and outside the home.

In a lounge area, a reading corner, next to the bed…This piece can have many uses.

The D12 collection is perfect to create an environment with elements that share the same aesthetic. Don’t forget to take a look at the racks or the matching shelves.

Please visit Diabla Outdoor’s website if you’re interested in purchase any of the pieces or about more details:

www.diablaoutdoor.com 

 

 

D12 Shelves

D12 is like a collection of structures. Basic and direct lines conceived with a function. This is the D12 wall shelf, a piece with a simple and sinuous silhouette that serves as a shelf, made with thin 12 mm steel rod, a technical detail that gives the series its name. Because of its minimal character, it can be used as an ethereal element that mimics its environment, but also as a powerful colour accent, thanks to the wide and bright range of tones in which it is available.

Designed by architect Marià Castelló, these pieces came to be as details designed for the Bosc d’en Pep Ferrer project on the island of Formentera. A project with a strong character for which the architect conceived a whole collection of accessories, which also includes two racks and two tables.

All elements of the D12 collection are suitable for indoor and outdoor environments, so these shelves can be placed both inside and outside the home.

It is a design that works very well in mural compositions with several models, either in a single color or taking advantage of the wide range of tones in which it is available. Whatever your choice, it will stay harmonious because all Diabla colors are designed to work well together.

Please visit Diabla Outdoor’s website if you’re interested in purchase any of the pieces or about more details:

www.diablaoutdoor.com 

D12 High and Low Rack

These are the racks from our D12 collection, available in two sizes: high, for coats or towels, and low, for bags, garments or smaller objects. 

Designed by architect Marià Castelló, these pieces came to be as details designed for the Bosc d’en Pep Ferrer project on the island of Formentera. A house of strong character for which the architect conceived a whole collection of accessories, which also includes shelves and two tables.

Elaborated with thin 12 mm in diameter steel rod, a technical detail that gives the collection its name, D12 pieces are a collection of structures: basic and direct lines conceived with a function. 

The brief figure of these racks, with lines that point to multiple directions, means they can be used as minimal and ethereal elements that mimic the environment or, just the opposite: as a powerful accent of color due, thanks to the wide and bright range of tones in which it is available.

All elements of the D12 collection are suitable for indoor and outdoor environments, therefore, for example, the high rack may also be used to hang pool towels. All of the pieces can have many uses. The low rack can be used for handbags or hats, but also to hang a bike or motorbike helmet, gloves, etc.

 

Please visit Diabla Outdoor’s website if you’re interested in purchase any of the pieces or about more details:

www.diablaoutdoor.com 

Designer : Marià Castelló   ·   Company  :  Diabla – Gandiablasco  ·  Design Team : Marià Castelló + Lorena Ruzafa Tur  Materials : Thermo-lacquered galvanized steel . Table: thermo-lacquered galvanized steel and phenolic plate. Accessories: craft esparto and teak solid wood   ·   Sizes :  high rack 38×150 cm / 15’’x59’’ low rack 38×75 cm / 15’’x30’’ wall sconce 20×20 cm / 8’’x8’’ side table 32×57 cm / 13’’x23’’ table 120×72 cm / 47’’x28’’   ·   Colors :  white, pink, red, grey, anthracite, olive green, blue, mustard, sand, bronze ( table: white, pink, red, grey, anthracite, blue, mustard, sand, bronze )  ·  Design year : 2017 -2018   ·   Presentation : 2019     ·   Photography and Film : Marià Castelló Martínez & Diabla Team   ·   Instagram : @mcastello_arch

Planimetry and available colors

D12 Diabla's 2019 Catalogue

Col·lecció D12 | CAT

El nostre estudi ha desenvolupat una col·lecció d’estructures de vareta d’acer, accessoris i elements complementaris per a diabla, una nova marca de mobiliari exterior de gandiablasco.

D12 inclou peces senzilles que suporten diferents elements i concebuts per a finalitats pràctiques: estants, penjadors i taules.
 
Les peces de la col · lecció D12 provenen d’elements que van ser creats originalment per al projecte Bosc d’en Pep Ferrer a l’illa de Formentera. Tots els productes compten amb una secció de vareta fina de 12 mm de diàmetre, que també proporciona la col·lecció amb el seu nom, mentre que la seva estètica singular ofereix una sèrie d’usos pràctics i creatius en els quals es poden utilitzar

Un exemple és la tauleta auxiliar a la qual es pot incorporar una cistella amb asses, mentre que els penjadors també es poden utilitzar a l’exterior per emmagatzemar tovalloles.

Totes les peces de la col · lecció D12 es poden utilitzar tant en interiors com en condicions climàtiques més dures, mentre que una àmplia gamma de colors, incloent blanc, rosa, vermell, gris clar, antracita, verd oliva, mostassa, blau fosc, sorra i bronze , garanteix que són fàcils de combinar amb qualsevol espai en què es posin.

Visiteu el lloc web de Diabla Outdoor si us interessa comprar alguna de les peces o més informació:

www.diablaoutdoor.com

Colección D12 | ESP

Nuestro estudio ha desarrollado una colección de estructuras de varilla de acero, accesorios y elementos complementarios para diabla, una nueva marca de mobiliario exterior de gandiablasco.

D12 incluye piezas sencillas que soportan diferentes elementos y concebidos para fines prácticos: estantes, perchas y mesas.

Las piezas de la colección D12 provienen de elementos que fueron creados originalmente para el proyecto Bosque de Pep Ferrer en la isla de Formentera. Todos los productos cuentan con una sección de varilla fina de 12 mm de diámetro, que también proporciona la colección con su nombre, mientras que su estética singular ofrece una serie de usos prácticos y creativos en los que se pueden utilizar.

Un ejemplo es la mesita auxiliar a la que se puede colgar una cesta con asas, mientras que los perchero también se pueden utilizar en el exterior para almacenar toallas.

Todas las piezas de la colección D12 se pueden utilizar tanto en interiores como en condiciones climáticas más duras, mientras que una amplia gama de colores, incluyendo blanco, rosa, rojo, gris claro, antracita, verde oliva, mostaza, azul oscuro, arena y bronce, garantiza que son fáciles de combinar con cualquier espacio en el que se pongan.

Visite el sitio web de Diabla Outdoor si os interesa comprar alguna de las piezas o más información:

www.diablaoutdoor.com

Share

Bosc d’en Pep Ferrer

Bosc d’en Pep Ferrer is the traditional toponym of a large plot located next to the beach of Migjorn, on the south coast of the island of Formentera. This territory has a place that unleashes the desire to inhabit an oneiric view, where the horizon is only cut by the beautiful silhouette of the Pi des Català Tower, built in 1763.

The project focuses on the duality between the telluric and the tectonic. The heavy and the light. The earth and the air. The handcrafted and the technological. Compression effort and traction resistance.

The rock, which comes to the surface in the chosen place, has been carved as if it were a sculpture, offering a cavity reminiscent of the ‘marès’ stone quarries. A whole space materialized with a single stone. Monolithic. Megalithic. Stereotomic.

The intervention offers a house for a family sensitive to the environment, which program is divided into three light modules built in dry construction systems and a cavity made by subtraction of material on the lower floor. This longitudinal disposition gives place to full-empty successions , patios, connecting walkways, transverse views and a place created by time and discovered by surprise: a natural cave in the main access courtyard, which was integrated to the Project during the process of construction.

The structure is easily comprehensable and manifests itself in three stratums with ascending levels of precision: the lower floor expresses the obvious absence of containment walls added to the rocky layer, as well as the appearance of a small concrete structure that regulates the upper level of this floor and constitutes the support platform of the ground floor. On the upper floor, as if it were a real-scale scale model, the double-supported set up of the structure becomes evident from the inside, where it has been left seen in most cases. Here a single element (cross-laminated wood pannels) cluster several functions: structure, closure and interior finishing.

The superior quality of the used materials and their unions has played an important role in the process of creation and realization of the project. Bioconstruction criteria has given preference to natural materials and if possible from the construction place: sculpted rock, crushed gravel from the excavation, capri limestone, pine and fir wood, recycled cotton panels, white macael marble, high permeability silicate painture, etc. All this has reverted to hygroscopic enclosures which are permeable to water steam and guarantee pleasant and healthy indoor environment, while at the same time require less energy efforts for the proper bulding functioning.

At the environmental level, the design provides passive bioclimatic systems of proven effectiveness in this climate, as well as water self-sufficiency thanks to a large volume rainwater cistern that reuses rainwater.

Process Model
Pep Campanitx's Boat House · Migjorn Beach
'Marès' Quarries of Es Pujols and Punta Pedrera

Location : Playa de Migjorn. Formentera   ·   Promoter : Private   ·   Architect : Marià Castelló Martínez    ·   Building Engeneer  : Agustí Yern Ribas    ·   Structure : Miguel Rodríguez – NevadoFerran Juan Nicolau   ·   Installations : Javier Colomar    ·   Collaborators : Marga Ferrer, Natàlia Castellà, Lorena Ruzafa, Elena Vinyarskaya  ·  Builder : Motas Proyectos e Interiorismo S.L. / Luis Tulcanazo Castro / Antonio Serra Requena / Foreva S.L.   ·  Subcontractors : iCarp Valencia S.L. / Velima System S.L. / Astiglass S.L. / Singularglass S.L.   ·   Project : 2007-2014   ·   End of work : 2017   ·   Area : 243,59 m2 en Planta Baja + 71,73 m2 en Planta Sótano   ·   Photography : Marià Castelló Martínez   ·   Instagram : @mcastello_arch

Model s. 1:200

Planimetry

Building Process

Featured Article: ARA Catalunya by Cristina Ros

Bosc d’en Pep Ferrer | CAT

Bosc d’en Pep Ferrer és el topònim tradicional d’una parcel·la de gran extensió situada al costat de la platja de Migjorn, a la costa Sud de l’illa de Formentera. En ella hi ha una lloc que desencadena el desig d’habitar una onírica panoràmica on l’horitzó només queda retallat per la bella silueta de la Torre des Pi des Català, erigida en 1763.

El projecte es gesta en la dualitat entre el tel·lúric i el tectònic. El pesat i el lleuger. Terra i aire. El artesanal i el tecnològic. Esforç a compressió i resistència a tracció.

La roca, que aflora superficialment en el lloc triat, s’ha esculpit com si d’una escultura es tractés, oferint un buit que recorda a les pedreres de pedra de ‘marès’. Una espai materialitzat amb una sola pedra. Monolític. Megalític. Estereotómico.
La intervenció acull un habitatge per a una família sensible amb el medi ambient, el programa es reparteix en tres mòduls lleugers construïts en sec i el buit generat per substracció de matèria a la planta inferior. Aquesta disposició longitudinal dóna lloc a successions de buit-ple, patis, passarel·les de connexió, visions transversals i al descobriment per sorpresa d’un espai esculpit pel temps: una cova natural al pati d’accés principal, que durant les obres es va integrar al conjunt.

L’estructura és fàcilment intel·ligible i es manifesta en tres estrats amb nivells de precisió ascendents: a la planta inferior es fa evident la inexistència de murs de contenció afegits al substrat rocós, així com l’aparició una petita estructura de formigó que regularitza el nivell superior de aquesta planta i constitueix la plataforma de suport de la planta baixa. A la planta superior, com si d’una maqueta a escala real es tractés, el muntatge biapoyado de l’estructura es fa evident des de l’interior, on s’ha deixat vista en la major part dels casos, convergint en un sol element (panells de fusta contra-laminada) diverses funcions: estructura, tancament i acabat.

La noblesa dels materials utilitzats i dels seus unions ha estat present en el procés de projecte i execució. Sota criteris de bioconstrucció han primat els d’origen natural i si era possible del propi lloc: roca esculpida, grava de trituració de la pròpia excavació, pedra calcària capri, fusta de pi i d’avet, panells de cotó reciclat, marbre blanc Macael, pintura al silicat d’alta permeabilitat, etc. Això ha revertit en uns tancaments higroscòpics i permeables al vapor de l’aigua, que permeten un ambient interior més agradable i sa, alhora que necessita de menys aportacions energètiques per a un correcte funcionament.

A nivell ambiental, la proposta incorpora sistemes bioclimàtics passius de provada eficàcia en aquest clima, així com l’autosuficiència d’aigua gràcies a un aljub de gran volum que reaprofita l’aigua de pluja.

Bosc d’en Pep Ferrer | ESP

Bosc d’en Pep Ferrer es el topónimo tradicional de una parcela de gran extensión ubicada junto a la playa de Migjorn, en la costa Sur de la isla de Formentera. En ella hay una lugar que desata el deseo de habitar una onírica panorámica donde el horizonte solo queda recortado por la bella silueta de la Torre des Pi des Català, erigida en 1763.

El proyecto se gesta en la dualidad entre lo telúrico y lo tectónico. Lo pesado y lo ligero. Tierra y aire. Lo artesanal y lo tecnológico. Esfuerzo a compresión y resistencia a tracción.

La roca, que aflora superficialmente en el lugar elegido, se ha esculpido como si de una escultura se tratase, ofreciendo un vacío que recuerda a las canteras de piedra de ‘marès’. Una espacio materializado con una sola piedra. Monolítico. Megalítico. Estereotómico.
La intervención acoge una vivienda para una familia sensible con el medio ambiente, cuyo programa se reparte en tres módulos ligeros construidos en seco y el vacío generado por substracción de materia en la planta inferior. Esta disposición longitudinal da lugar a sucesiones de vacío-lleno, patios, pasarelas de conexión, visiones transversales y al descubrimiento por sorpresa de un espacio esculpido por el tiempo: una cueva natural en el patio de acceso principal, que durante las obras se integró al conjunto.

La estructura es fácilmente inteligible y se manifiesta en tres estratos con niveles de precisión ascendentes: en la planta inferior se hace evidente la inexistencia de muros de contención añadidos al sustrato rocoso, así como la aparición una pequeña estructura de hormigón que regulariza el nivel superior de dicha planta y constituye la plataforma de apoyo de la planta baja. En la planta superior, como si de una maqueta a escala real se tratase, el montaje biapoyado de la estructura se hace evidente desde el interior, donde se ha dejado vista en la mayor parte de los casos, convergiendo en un solo elemento (paneles de madera contra-laminada) varias funciones: estructura, cerramiento y acabado.

La nobleza de los materiales utilizados y de sus uniones ha estado presente en el proceso de proyecto y ejecución. Bajo criterios de bioconstrucción han primado los de origen natural y si era posible del propio lugar: roca esculpida, grava de machaqueo de la propia excavación, piedra caliza capri, madera de pino y de abeto, paneles de algodón reciclado, mármol blanco macael, pintura al silicato de alta permeabilidad, etc. Esto ha revertido en unos cerramientos higroscópicos y permeables al vapor del agua, que permiten un ambiente interior más agradable y sano, a la vez que necesita de menos aportes energéticos para un correcto funcionamiento.

A nivel ambiental, la propuesta incorpora sistemas bioclimáticos pasivos de probada eficacia en este clima, así como la autosuficiencia de agua gracias a un aljibe de gran volumen que reaprovecha el agua de lluvia.

Share

Torre des Pi des Català

The ‘Pi des Català’ Tower is one of the four defensive towers on the coast of  Formentera island. They were built between 1762 and 1763 and were used for defensive purposes and mainly for surveillance up to 1867.



It is a building with a circular sole of 12,56 meters of outside diameter in the base. It has frustoconical geometry and is organized in three levels. The ground floor includes a powder keg (1) and a larger room (2) with the original staircase made of stone (3) which communicated with the main room (4) and disappeared when a hole (5) was made and used as a door during the 20th  century. The first floor has the original access door (6), raised from the ground level for defense reasons and protected by a ‘matacán’ (7) and a vertical duct (8). Originally, these two elements were guarded by a small construction (9) which only left its traces on the pavement level. The platform is accessed by a spiral staircase (10).


In order to ensure the overall integrity of the monument, as well as its character and identity, the intervention completed in 2016 has been very selective and punctual, involving only the parts that jeopardised the life of the building most of all. With this aim in view, the preference was given to the limited palette of original materials and chronological and constructive genuinity of implemtation.


Taking advantage of the existing hole in the east zone of the ground floor, a door was installed there(5), that allows this tower to be the only one on the whole island that can be entered by visitors.

Although most of the materials used in the restoration are very similar to the originals, their implementation has clearly demonstrated the chronological differences between the original substrate and the intervention process. In this way, the local sandstone ashlar (mares) does not hide its precise geometry unchanged nor are located in the original plane, still free from the erosion with which time has shaped the pieces that have been maintained until today.

For carpentry and other protection elements that did not exist at the time of the original construction, other materials such as Corten steel have been used and have been placed using dry construction to emphasize even more its contemporary and probably ephemeral character.

On the platform of the deck were removed shrubs and other vegetation that compromised the watertightness. Also at this higher level, it was wanted to manifest the footprint of the old “garita” that protected the access to deck and from which the “matacan” could be used.

 

Location : Migjorn beach. Formentera   ·   Promoter : Consell Insular de Formentera   ·   Architect : Marià Castelló Martínez    ·   Building Engeneer  : Francesc Ribas Tur    ·   Structure : Ferran Juan Nicolau   ·   Archaeological follow-up : María José Escandell   ·   Collaborators : Marga Ferrer, Natàlia Castellà, Sonia Iben-Jellal, Jaume Escandell, Javier Colomar y Ferran Bonet   ·  Builder : Refoart S.L.    ·   Project : 2009-2015   ·   End of work : 2016   ·   Area : 232,92 m   ·   Photography : Marià Castelló Martínez   ·   Instagram : @mcastello_arch

Planimetry

Constructive Process

Torre des Pi des Català | CAT

La Torre des Pi des Català és una de les quatre torres de defensa que hi ha a la costa de l’illa de Formentera, construïdes entre 1762 i 1763 en els emplaçaments que va determinar el llavors capità general de les Illes Balears, Francesc de Paula Bucarelli i Ursúa , amb projecte de l’enginyer militar José García Martínez. Totes aquestes edificacions es van usar amb finalitats defensives i principalment de vigilància fins a 1867.
 
Es tracta d’un edifici de planta circular de 12,56 metres de diàmetre exterior a la base, geometria troncocònica i organitzat en tres nivells. La planta baixa consta d’un polvorí (1) i un espai més ampli (2) on es trobava l’escala de pedra original (3) que comunicava amb l’estança principal (4) i que va desaparèixer quan se li va practicar un esvoranc (5) a manera de porta durant el segle XX. A la primera planta se situa la porta d’accés original (6), elevada del nivell de terra per qüestions defensives i protegida per un matacà (7) i per un conducte vertical (8). Originalment aquests dos elements estaven protegits per una garita (9) de la qual només queda el rastre a nivell de paviment. L’accés a la plataforma es produeix a través d’una escala de cargol (10).
 
Per garantir la integritat global del monument, així com el seu caràcter i identitat, la intervenció finalitzada en 2016 ha estat molt selectiva i puntual, actuant tan sols en aquelles parts que comprometien més la vida de l’edifici. Per aconseguir-ho, s’ha fet ús de la reduïda paleta de materials original, i d’una posada en obra sincera des del punt de vista cronològic i constructiu.

Aprofitant l’esvoranc practicat de manera fortuïta a mitjans del segle XX a la zona Est de la planta baixa, s’ha habilitat una porta (5) que permet que aquesta sigui l’única torre visitable per l’interior de tota l’illa.

Encara que la majoria dels materials utilitzats en la restauració siguin molt semblants als originals, la seva posada en obra ha volgut manifestar amb claredat les diferències cronològiques entre el substrat original i la matèria aportada durant el procés de la intervenció. D’aquesta manera, els carreus de pedra sorrenca local (marès) no oculten la seva precisa geometria inalterada ni estar ubicats en el pla original, lliures encara de l’erosió amb que el temps ha modelat les peces que s’han mantingut fins a l’actualitat.

Per a les fusteries i altres elements de protecció que no existien en el moment de la construcció original, s’han utilitzat altres materials com l’acer corten que s’han col·locat en obra en sec per emfatitzar encara més el seu caràcter contemporani i probablement efímer.

A la plataforma de coberta es van eliminar els arbustos i altra vegetació que comprometien l’estanquitat de la coberta. També en aquest nivell s’ha volgut manifestar l’empremta de l’antiga garita que protegia l’accés a coberta i des de la qual es feia ús del matacà.

Torre des Pi des Català | ESP

La Torre des Pi des Català es una de las cuatro torres de defensa que existen en la costa de la isla de Formentera, construídas entre 1762 y 1763 en los emplazamientos que determinó el entonces capitán general de las Islas Baleares, Francisco de Paula Bucarelli y Ursúa, con proyecto del ingeniero militar José García Martínez. Todas estas edificaciones se usaron con finalidades defensivas y principalmente de vigilancia hasta 1867.

Se trata de un edificio de planta circular de 12,56 metros de diámetro exterior en la base, geometría troncocónica y organizado en tres niveles. La planta baja consta de un polvorín (1) y un espacio más amplio (2) donde se encontraba la escalera de piedra original (3) que comunicaba con la estancia principal (4) y que desapareció cuando se le practicó un boquete (5) a modo de puerta durante el siglo XX. En la primera planta se sitúa la puerta de acceso original (6), elevada del nivel de tierra por cuestiones defensivas y protegida por un matacán (7) y por un conducto vertical (8). Originalmente estos dos elementos estaban resguardados por una garita (9) de la cual sólo queda el rastro a nivel de pavimento. El acceso a la plataforma se produce a través de una escalera de caracol (10).

Para garantizar la integridad global del monumento, así como su carácter e identidad, la intervención finalizada en 2016 ha sido muy selectiva y puntual, actuando tan sólo en aquellas partes que comprometían más la vida del edificio. Para conseguirlo, se ha hecho uso de la reducida paleta de materiales original, y de una puesta en obra sincera desde el punto de vista cronológico y constructivo.

Aprovechando el boquete practicado de manera fortuïta a mediados del siglo XX en la zona Este de la planta baja, se ha habilitado una puerta (5) que permite que ésta sea la única torre visitable por el interior de toda la isla.

Aunque la mayoría de los materiales utilizados en la restauración sean muy semejantes a los originales, su puesta en obra ha querido manifestar con claridad las diferencias cronológicas entre el sustrato original y la materia aportada durante el proceso de la intervención. De este modo, los sillares de piedra arenisca local (marès) no ocultan su precisa geometría inalterada ni estar ubicados en el plano original, libres aún de la erosión con que el tiempo ha modelado las piezas que se han mantenido hasta la actualidad.

Para las carpinterías y otros elementos de protección que no existían en el momento de la construcción original, se han utilizado otros materiales como el acero corten que se han colocado en obra en seco para enfatizar aún más su carácter contemporáneo y probablemente efímero.

En la plataforma de cubierta se eliminaron los arbustos y demás vegetación que comprometían la estanqueidad de la cubierta. También en este nivel se ha querido manifestar la huella de la antigua garita que protegía el acceso a cubierta y desde la cual se hacía uso del matacán.

Share

Fossar Vell Sant Francesc

Sant Francesc Xavier’s old Cemetery was the last home for the local people of Formentera who inhabited the island between 1757 and 1938. It is a building of a slightly distorted square sole of 22 meters sideways delimited by a masonry wall two meters high. Its interior includes  five funeral chapels, an ossuary, a warehouse and an enclosure for other remains.


Despite being selective and not very extensive, the intervention has sought the construction to be genuine and easily identifiable, strengthening the building with the few original materials, but leaving visible all that patina left by the time.

The historical and archaeological study carried out in the building has provided the guidelines of some of the project solutions. Thus, it was decided to put the coat of traditional lime glazing only over the exterior part of the walls and the chapels which were built after 1838, i.e. after the extension of the original enclosure (1757-1838). This image graphically reveals how the frontispiece of the access was centered in the southeastern facade of the original enclosure.


The study of the original traces of the Royal Graces of the 17th century showed that the trace that connects the first original Milestones of the Media Legua granted to Marc Ferrer in 1695, crosses the enclosure of the Cemetery by the northwestern end. This oblique directive has been implemented within the enclosure by means of local sandstone pieces (marès) placed dry that make up a point of rest-contemplation.


To achieve greater visual permeability even when the building is closed, as well as to obtain a greater depth and protection of those who access it, a door design was carried out using language and material different from those of the historic building. This door is one of the most recognizable parts of the intervention and is not free of charge, since its permeability and lightness shows how simple it is to cross the threshold of life. The ephemeral of our existence.

 

Video by Alfredo Montero Mayans

Location : Sant Joan, 49. Formentera   ·   Promoter : Consell Insular de Formentera   ·   Architect : Marià Castelló Martínez    ·   Building Engeneer  : Francesc Ribas Tur    ·   Structure : Ferran Juan Nicolau   ·  Archaeological follow-up : Antoni Ferrer Abárzuza, Maria Colomar and Nicholas Màrquez-Grant    ·   Collaborators : Marga Ferrer, Natàlia Castellà, Jaume Escandell, Ferran Bonet and Javier Colomar  ·  Builder : Refoart S.L.   ·   Project : 2011-2015   ·   End of work : 2016   ·   Area : 517 m2    ·   Photography : Marià Castelló Martínez  ·   Instagram : @mcastello_arch

Historical References

State before the intervention

Planimetry

Constructive Process

Fossar Vell Sant Francesc | CAT

El Fossar Vell de Sant Francesc Xavier va ser l’última casa dels formenterers que van habitar l’illa de Formentera entre 1757 i 1938. Es tracta d’un cementiri de planta quadrada lleugerament distorsionada de 22 metres de costat, delimitat per un mur de maçoneria de dos metres d’altura. En el seu interior hi ha cinc capelles funeràries, una ossera, un magatzem i un recinte per a altres restes.
Tot i ser puntual i poc extensiva, la intervenció ha buscat la sinceritat constructiva i ser fàcilment identificable, consolidant l’edifici amb els pocs materials amb què va ser construït, però deixant visible tota aquella pàtina amb que el temps ha tenyit l’edifici.
L’estudi històric i arqueològic realitzat en l’edifici ha aportat les directrius d’algunes de les solucions de projecte. En aquest sentit, es va decidir cobrir amb una veladura de calç tradicional tan sols la part exterior dels murs i de les capelles que van ser erigides posteriorment a 1838, és a dir, després de l’ampliació del recinte original (1757-1838). Aquesta operació revela gràficament com el frontispici de l’accés quedava centrat en la façana SE del recinte original.

De l’estudi de les traces originals de les Gràcies Reials del segle XVII, es va concloure que la traça que uneix els primers Fites originals de la Mitja Llegua concedida a Marc Ferrer a 1695, travessa per l’extrem NO el recinte del Cementiri. Aquesta directriu obliqua s’ha volgut manifestar a l’interior del recinte mitjançant unes peces de pedra local arenisca (marès) col·locades en sec, les quals conformen un punt de repòs-contemplació.
Per aconseguir una major permeabilitat visual fins i tot quan l’edifici està tancat, així com per obtenir una major profunditat i protecció dels que accedeixen a aquest, es va dur a terme un disseny de porta mitjançant un llenguatge i material diferents als de l’edifici històric. Aquesta porta és una de les parts més recognoscibles de la intervenció i no ho és de manera gratuïta, ja que en la seva permeabilitat i lleugeresa es manifesta el senzill que és creuar el llindar de la vida. L’efímer de la nostra existència

Fossar Vell Sant Francesc | ESP

El Fossar Vell de Sant Francesc Xavier fue la última casa de los formenterenses que habitaron la isla de Formentera entre 1757 y 1938. Se trata de un cementerio de planta cuadrada ligeramente distorsionada de 22 metros de lado, delimitado por un muro de mampostería de dos metros de altura. En su interior hay cinco capillas funerarias, un osario, un almacén y un recinto para otros restos.

A pesar de ser puntual y poco extensiva, la intervención ha buscado la sinceridad constructiva y ser fácilmente identificable, consolidando el edificio con los pocos materiales con que fue construido, pero dejando visible toda aquella pátina con que el tiempo ha teñido el edificio.

El estudio histórico y arqueológico realizado en el edificio ha aportado las directrices de algunas de las soluciones de proyecto. En este sentido, se decidió cubrir con una veladura de cal tradicional tan solo la parte exterior de los muros y de las capillas que fueron erigidas posteriormente a 1838, es decir, después de la ampliación del recinto original (1757-1838). Esta operación desvela gráficamente como el frontispicio del acceso quedaba centrado en la fachada SE del recinto original.

Del estudio de las trazas originales de las Gracias Reales del siglo XVII, se concluyó que la traza que une los primeros Hitos originales de la Media Legua concedida a Marc Ferrer en 1695, atraviesa por el extremo NO el recinto del Cementerio. Esta directriz oblicua se ha querido manifestar en el interior del recinto mediante unas piezas de piedra local arenisca (marès) colocadas en seco, las cuales conforman un punto de reposo-contemplación.

Para conseguir una mayor permeabilidad visual incluso cuando el edificio permanece cerrado, así como para obtener una mayor profundidad y protección de los que acceden al mismo, se llevó a cabo un diseño de puerta mediante un lenguaje y material distintos a los del edificio histórico. Dicha puerta es una de las partes más reconocibles de la intervención y no lo es de manera gratuita, puesto que en su permeabilidad y ligereza se manifiesta lo sencillo que es cruzar el umbral de la vida. Lo efímero de nuestra existencia

Share

Can Xomeu Rita

Can Xomeu Rita is a small dwelling that takes the name of the traditional place name of the interior of the island of Formentera where it is located. Its location in the territory responds to a space free of vegetation close to the field of wheat and oats existing in the plot, where the alignment with the existing dry stone walls coincides with the good orientation towards the South as well as with an area adequate to recover the rain water in a cistern.

The simplicity of the program is reflected in the floor plan through three strips that go from the most public facing the South with the access and the best visuals from the light porch to the night area in the North where the bedrooms are towards East and West. In the central strip there is a diaphanous space of relationship, kitchen and dining room.

The bioclimatic design of the house is based on the fact of taking advantage of the cross ventilation in the interior to guarantee a cool environment during the summer months, thanks to having analyzed the prevailing winds. In the same way the depth of the porch has been dimensioned to allow the contributions of solar radiation in the interior during the winter and, instead, generate shade and freshness in the summer season.

 

The low budget of the intervention is also manifested in the tectonics of the building, which shows sincerely how it was built. Honeycomb clay block, pine wood, limestone and lime mortars are left seen as finishing forming breathable constructive solutions that bring more warmth, comfort and health to the home.

Location : Vénda des Molí de s’Estany. Formentera   ·   Promoter : Privado   ·   Architect : Marià Castelló Martínez    ·   Building Engeneer  : José Luís Velilla Lon    ·   Structure : Ferran Juan Nicolau   ·  archaeological follow-up : Glenda Graziani Echávarri    ·   Collaborators : Marga Ferrer, Natàlia Castellà  ·  Builder : Motas Proyectos e Interiorismo S.L.    ·   Project : 2011-2015   ·   End of work : 2016   ·   Area : 69 m2 + terrace    ·   Photography : Marià Castelló Martínez   ·   Instagram : @mcastello_arch

Design process model

Planimetry

Building Process

Featured Articles. ARA Catalunya by Cristina Ros.

Can Xomeu Rita | CAT

Can Xomeu Rita és un petit habitatge que pren el nom de la finca tradicional de l’interior de l’illa de Formentera on s’emplaça. La seva ubicació en el territori respon a un clar lliure de vegetació proper al camp de blat i civada existent en la parcel·la, on l’alineació amb les traces dels murs de pedra seca existents coincideix amb la bona orientació cap al Sud així com amb una àrea adequada per recuperar l’aigua de pluja en un aljub.
 
  La senzillesa del programa es reflecteix a la planta mitjançant tres franges que van des de la part més pública orientada al Sud amb l’accés i les millors visuals des del porxo lleuger, fins a la zona de nit a la part nord on els dormitoris s’obren cap a llevant i ponent. A la franja central queda un espai diàfan de relació, cuina i menjador.

El disseny bioclimàtic de l’habitatge es fonamenta en el fet d’aprofitar la ventilació creuada a l’interior per garantir un ambient fresc durant els mesos d’estiu, gràcies a haver analitzat els vents dominants. De la mateixa manera la profunditat del porxo s’ha dimensionat perquè permeti les aportacions de radiació solar a l’interior durant l’hivern i, en canvi, generi ombra i frescor a la temporada estival.

El baix pressupost amb què comptava la intervenció es manifesta també en la tectònica l’edifici, que mostra sincerament com ha estat construït. Termoarcilla, fusta de pi, pedra calcària i morters de calç romanen vistos com acabats conformant solucions constructives transpirables que aporten més calidesa, confort i salut a la llar.

Can Xomeu Rita | ESP

Can Xomeu Rita es una pequeña vivienda que toma el nombre de la finca tradicional del interior de la isla de Formentera donde se emplaza. Su ubicación en el territorio responde a un claro libre de vegetación cercano al campo de trigo y avena existente en la parcela, donde la alineación con las trazas de los muros de piedra seca existentes  coincide con la buena orientación hacia el Sur así como con un área adecuada para recuperar el agua de lluvia en un aljibe. 

La sencillez del programa se refleja en la planta mediante tres franjas que van desde la parte más pública orientada al Sur con el acceso y las mejores visuales desde el porche ligero, hasta la zona de noche en la parte norte donde los dormitorios se abren hacia levante y poniente. En la franja central queda un espacio diáfano de relación, cocina y comedor. 

El diseño bioclimático de la vivienda se fundamenta en el hecho de aprovechar la ventilación cruzada en el interior para garantizar un ambiente fresco durante los meses de verano, gracias a haber analizado los vientos dominantes. Del mismo modo la profundidad del porche se ha dimensionado para que permita los aportes de radiación solar en el interior durante el invierno y, en cambio, genere sombra y frescor en la temporada estival.

El bajo presupuesto con que contaba la intervención se manifiesta también en la tectónica del edificio, que muestra sinceramente cómo ha sido construido. Termoarcilla, madera de pino, piedra caliza y morteros de cal permanecen vistos como acabados conformando soluciones constructivas transpirables que aportan más calidez, confort y salud al hogar.

Share

Pool & outdoor lounge

El proyecto surge del deseo de crear una zona de baño y recreo como núcleo de relación entre las dos viviendas centenarias de Can Xomeu Sord, ubicadas en la vénda de Sa Talaissa (La Mola) de la isla de Formentera.

Como voluntad de integración paisajística, la intervención debía enraizarse en la compleja trama de muros y construcciones auxiliares de piedra seca de factura tradicional que caracterizan este tipo de asentamientos rurales tradicionales en la menor de las Pitiüsas. Esta limitación se convirtió en una oportunidad para formalizar un filtro sutil entre las dos casas que ofrece un punto de encuentro próximo pero fronterizo, abierto a la bella panorámica del faro de La Mola aunque íntimo, que se impregna de la tradición local a la vez que se hace eco de la modernidad.

El espacio delimitado por dos muros paralelos y un antiguo corral, estableció las directrices principales, la ubicación precisa y algunos de los detalles constructivos de la intervención. La lámina de agua de quince por cuatro metros busca la tangencia con el muro Este, tornándose desbordante sobre él. 

La traza del muro Este que coincide con la lámina de agua se desmaterializó para dejar tan sólo la huella de éste en forma de gravas del mismo tipo de piedra que la del muro. A partir de ese preciso límite se reanuda libre el tapiz heterogéneo natural sobre tierra vegetal.

El vaso revestido de mármol blanco Macael en piezas de 60x40x2, distingue una zona de playa-relación y el área propiamente de nado.

Todo el pavimento se ha resuelto mediante una tarima de madera de pino macizo convenientemente tratado.

En la franja del extremo Sur, deslizándose sobre un antiguo corral, se apoya una ligera pérgola de perfiles de acero galvanizado y plementería de cañas, inspirada en los diseños del arquitecto Lluís Clotet en su casa de Mallorca y de Elías Torres + José Antonio Martínez-Lapeña en Can Toni des Cocons. Todo ello siguiendo un orden que tiende a la sinceridad constructiva y material.

Emplazamiento : La Mola . Formentera   ·   Promotor : Privado   ·   Arquitecto : Marià Castelló Martínez    ·   Arquitecto técnico  : José Mota Gimeno    ·   Estructura : Ferran Juan Nicolau   ·   Seguimiento arqueológico : Glenda Graziani   ·   Colaboradores : Marga Ferrer   ·   Constructor : Motas Proyectos e Interiorismo S.L.   ·   Proyecto : 2010-2013   ·   Final de Obra : 2013   ·   Superficie : 223,35 m  ·   Fotografía : Marià Castelló Martínez   ·   Instagram : @mcastello_arch

Share

Can Manuel d’en Corda

Can Manuel d’en Corda is located on a plot of 19,060 m2 of rustic nature in the area of the Vénda des Cap de Barbaria, in the west of the island of Formentera.

The most significant pre-existing conditions, which have been maintained and enhanced through the project, are a small forest of pines and junipers located in the west area of the estate and the old house Can Manuel de’n Corda, which reflects the scheme type of the domestic vernacular architecture developed in Formentera between the late eighteenth and mid nineteenth century. The volume of the main body with simple pitched roof gable and southeast orientation, and its roots in the landscape through the tradicional dry stone walls, highlight the link between this type of building with the farms next to which they were located.

The extensive briefing for the project has been arranged so that while exhaust the urban parameters allowed by the current planning, it distorts as little as possible the existing house and, simultaneously, has its volume so that it has less presence possible from the immediate fragile environment. This has been possible through the use of a fragmented volumes available on ground floor in non-orthogonal disposition, offsetting in midsection plant about the level of the existing house,and  adapted to the topography as well as keeping intact the facades characteristics of this architectural style ( southeast and northwest facades, where they were all original openings). This will resort to the ends that were originally blind (northeast and southwest facades) for connections to pieces of new creation, and to realize the new openings that allow better use of natural light.

Although it has been maintained the original main entrance of the house with its southeast orientation, at a strategic level the new house turns its back on the road which limit with the plot by the East side. Thus the extension of the home overlooks enjoys the best views to the northwest, which overlooks the island of Es Vedra, an iconic element of the southern skyline of the neighboring island of Ibiza.

In the original house have been maintained the common areas (living, dining, kitchen and terraces), while on the ground floor of the expansion have been concentrated the bedrooms and service rooms (laundry, cellar, pantry , etc …) and technical premises on the basement.

Of the expansion volumen are relevant the wiews that cross the building through the interstices between the different orthogonal geometric modules that contains the 4 rooms with bath of the ground floor. Of these gaps the most important is the transparency that exists in the contact between the extension and the existing house. This subtle touch helps to clarify the limits of each building.

The above mentiones transversal interstices are reproduced in the basement, creating courtyards that provide light and ventilation and that give warmth to the rooms below while transforming the way they relate to the environment.

The flat roof of the extension is feasible in one lookout-solarium area accesible from an external staircase.

As for the materials used, the proposal has been formalized with a limited palette of materials. Stresses the interior space of traditional housing, where have remained exposed the original stone walls, but covered partially by a new envelope of vertical panels that house the electrical installation and indirect lighting in the 5 cm space remaining between the original wall and the new pannels.

On the ground floor, interior flooring and outdoor terraces are of polished concrete, which expansion joints meet the guidelines for the organization of the different modules, doors, and on site built furniture.

External joinery is made of solid iroko wood, like the beams of the traditional house. The interior woodwork is waterproof MDF painted white.

In the living room has been added new fireplace made of steel plate 10 mm thick. The kitchen and bathrooms are clad in cement of pavement-like finish. The kitchen base units have been executed with marine plywood coated with iroko wood, while the middle shelf that connects to the module of the hood is painted white MDF board.

In the enlargement area, the sloping ceilings of the rooms are left uncoated, in concrete. Also in the bedrooms, beds, headboards and cabinets have been executed on site, as a part of the architecture. 

Outdoor pergolas are steel structure painted white with a canes covering that filtres the natural light.

The pool is coated with a very similar to the bathrooms and kitchen cement. The platform surrounding the pool is made of iroko.

In the basement, the floor is natural limestone «capri», placed ⅓ guidelines according to the different modules of the rooms.

The Basement courtyards and flat roofs are finished with gravel obtained from crushed local ocher limestone.

The selection of furniture includes Mediterranean design classics  like the Torres Clavé armchairs or the Miquel Mila’s Cesta luminaire, as well as traditional esparto skating chairs made by local artisans. The made to measure furniture is mostly made in iroko wood with natural finish.

The adaptation of the topography to generate the approach paths, earth retention and planters, was made with Corten steel plates 10 mm thick.

Despite having retained much of the existing vegetation in the area of intervention, the wound generated in the territory during the works has been healed by the palntation of native vegetation that requires little maintenance.

  

Location : Cap de Barbaria. Formentera   ·   Promoter : Private   ·   Architects : Marià Castelló Martínez + Daniel Redolat Puget    ·   Building Engeneer  : Agustí Yern Ribas    ·   Structure : Ferran Juan Nicolau   ·   Installations : Javier Colomar    ·   Collaborators : Marga Ferrer, Sonia Iben Jellal, Albert Yern  ·  Builder : Construccions Pep Sala  S.L.   ·   Project : 2008-2010   ·   End of work : 2012   ·   Area : 593,30 m2    ·   Photography : Marià Castelló Martínez   ·   Instagram : @mcastello_arch

State before the intervention

Planimetry

Constructive Process

Aerial sequence

Can Manuel d'en Corda | CAT

La intervenció s’emplaça en una parcel·la de naturalesa rústica de 19.060 m2 de superfície que pertany la bena des Cap de Barbaria, a la zona oest de l’illa de Formentera.
Les preexistències més significatives que s’han mantingut i potenciat mitjançant el projecte són un petit bosc de pins i savines ubicat a la zona de ponent de la finca, així com la casa vella de Can Manuel d’en Corda, que respon a l’esquema tipus de l’arquitectura popular domèstica desenvolupada a Formentera entre finals del segle XVIII i mitjan segle XIX. La volumetria senzilla del cos principal amb coberta inclinada a dues aigües i orientació sud-est, així com el seu arrelament en el paisatge a través dels murs de pedra seca de factura tradicional, posen de manifest la vinculació d’aquesta tipologia d’edificació amb les explotacions agrícoles al costat a les quals es trobaven.

L’extens programa funcional que condicionava l’obra ha estat disposat de manera que, encara que esgota els paràmetres urbanístics permesos pel planejament vigent, aquest desvirtuï en el menor grau possible la casa preexistent i, paral·lelament, disposi la seva volumetria de manera que tingui la menor presència possible des del fràgil entorn immediat. Això ha estat possible gràcies a l’ús d’una volumetria fragmentada en planta baixa en disposició no ortogonal, decalada en secció mitja planta respecte al nivell de la casa pagesa, adaptant-se a la topografia, així com mantenint intactes les façanes més característiques d’aquest model arquitectònic ( façanes sud-est i nord-oest, on es trobaven totes les obertures originals). D’aquesta manera es recorre a les testeres que en origen eren cecs (façanes nord-est i sud-oest) per a realitzar les connexions a les peces de nova creació, així com per a materialitzar les noves obertures que permetin un millor aprofitament de la llum natural.

Tot i que s’ha mantingut l’accés principal a l’habitatge amb la seva orientació sud-est, a nivell estratègic el nou habitatge dóna l’esquena al camí amb el que limita la parcel·la pel costat de llevant, ja que és bastant transitat. D’aquesta manera l’ampliació de l’habitatge busca les millors visuals cap al nord-oest, des d’on s’albira l’illot d’Es Vedrà, que tant caracteritza l’skyline meridional de la veïna illa d’Eivissa.

A la casa original s’han mantingut les estades de caràcter públic (estar, menjador, cuina i terrasses), mentre que a la planta baixa de l’ampliació s’han concentrat els dormitoris i en la planta soterrani estades de servei (bugaderia, celler, rebost , etc …) i recintes tècnics.

De la volumetria de l’ampliació destaquen les visuals que travessen l’edificació a través dels intersticis entre els diferents mòduls de geometria ortogonal que configuren les 4 habitacions amb bany de la planta baixa. D’aquests intersticis el més important és la transparència que existeix al contacte entre l’ampliació i l’habitatge tradicional. Aquest contacte subtil ajuda a aclarir els límits de cada edificació.

Els esmentats intersticis transversals es reprodueixen a la planta soterrani, generant patis d’il·luminació i ventilació que donen calidesa a les estances inferiors alhora que transformen la manera de relacionar-se amb l’entorn.

La coberta plana de l’ampliació és practicable en un sol punt com solàrium-mirador des d’una escala exterior.

A nivell material, la proposta s’ha formalitzat amb una reduïda paleta de materials. Destaca l’espai interior de l’habitatge tradicional, on s’han mantingut vistos els tancaments originals de pedra del lloc presa amb morter de calç, revestits parcialment per una nova envolvent de panells verticals que allotgen les instal·lacions i la il·luminació indirecta en l’espai de 5 centímetres que els separa.

A la planta baixa, els paviments interiors i exteriors en terrasses són de formigó polit, les juntes de dilatació responen a les directrius d’organització dels diferents mòduls, obertures, mobiliari d’obra, etc.

La fusteria exterior és de fusta massissa de iroc, igual que les bigues del fojado de la casa tradicional. La fusteria interior és de tauler de DM hidròfug lacat en blanc.

Al estar s’ha executat una nova xemeneia mitjançant xapa d’acer de 10 mm de gruix. La cuina i els banys s’han revestit amb microciment d’acabat similar al paviment. Els mobles baixos de la cuina s’han executat amb tauler marí revestit amb fusta d’iroko, mentre que el prestatge intermedi que connecta amb el mòdul de la campana és de tauler DM lacat en blanc.

A la zona de l’ampliació, els forjats inclinats de les habitacions s’han deixat sense revestir, en formigó vist. També en els dormitoris, els llits, capçals i armaris s’han executat en obra, com una part més de l’arquitectura

Les pèrgoles exteriors són d’estructura d’acer lacada en blanc amb plementeria de canya que tamisen la llum natural.

El vas de la piscina està revestit amb microciment d’acabat molt similar al dels banys i cuina. La tarima que envolta la piscina és de fusta d’iroko.

A la planta soterrani, el paviment és de pedra calcària natural «capri», col·locada a ⅓ segons les diferents directrius dels mòduls de les habitacions.

Els patis d’il·luminació de la planta soterrani, així com les cobertes planes no practicables estan acabats amb grava ocre obtinguda de triturar pedra calcària local.

La selecció de mobiliari inclou clàssics del disseny mediterrani com les butaques Torres Clavé o la lluminària Cistella de Miquel Milà, de la mateixa manera que cadires tradicionals d’espart realitzades per artesans locals i mobiliari dissenyat a mida realitzat majorment en fusta d’iroko amb acabat natural.

L’adaptació de la topografia per generar els accessos, contenció de terres així com jardineres, s’ha realitzat amb xapes d’acer corten de 10 mm de gruix.

Tot i haver conservat una part important de la vegetació preexistent a la zona de la intervenció, s’ha cicatritzat la ferida al territori generada durant el procés d’obra mitjançant vegetació autòctona, que necessita de poc manteniment.

Can Manuel d'en Corda | ESP

La intervención se emplaza en una parcela de naturaleza rústica de 19.060 m2 de superficie que pertenece la venda del Cap de Barbaria, en la zona oeste de la isla de Formentera.

Las preexistencias más significativas que se han mantenido y potenciado mediante el proyecto son un pequeño bosque de pinos y sabinas ubicado en la zona de poniente de la finca, así como la casa vieja de Can Manuel de’n Corda, que responde al esquema tipo de la arquitectura popular doméstica desarrollada en Formentera entre finales del siglo XVIII y mediados del siglo XIX. La volumetría sencilla del cuerpo principal con cubierta inclinada a dos aguas y orientación sureste, así como su arraigo en el paisaje a través de los muros de piedra seca de factura tradicional, ponen de manifiesto la vinculación de esta tipología de edificación con las explotaciones agrícolas junto a las que se encontraban.

El extenso programa funcional que condicionaba la obra ha sido dispuesto de manera que, aunque agota los parámetros urbanísticos permitidos por el planeamiento vigente, éste desvirtúe en el menor grado posible la casa preexistente y, paralelamente, disponga su volumetría de forma que tenga la menor presencia posible desde el frágil entorno inmediato. Esto ha sido posible gracias al uso de una volumetría fragmentada en planta baja en disposición no ortogonal, decalada en sección media planta respecto al nivel de la casa payesa, adaptándose a la topografía, así como manteniendo intactas las fachadas más características de este modelo arquitectónico (fachadas sureste y noroeste, donde se encontraban todas las aberturas originales). De esta manera se recurre a los testeros que en origen eran ciegos (fachadas noreste y suroeste) para realizar las conexiones a las piezas de nueva creación, así como para materializar las nuevas oberturas que permitan un mejor aprovechamiento de la luz natural.

A pesar de que se ha mantenido el acceso principal a la vivienda con su orientación sureste, a nivel estratégico la nueva vivienda da la espalda al camino con el que limita la parcela por el lado de levante, pues es bastante transitado. De este modo la ampliación de la vivienda busca las mejores visuales hacia el noroeste, desde donde se divisa el islote de Es Vedrà, que tanto caracteriza el skyline meridional de la vecina isla de Ibiza.

En la casa original se han mantenido las estancias de carácter público (estar, comedor, cocina y terrazas), mientras que en la planta baja de la ampliación se han concentrado los dormitorios y en la planta sótano estancias de servicio (lavandería, bodega, despensa, etc…) y recintos técnicos.

De la volumetría de la ampliación destacan las visuales que atraviesan la edificación a través de los intersticios entre los diferentes módulos de geometría ortogonal que configuran las 4 habitaciones con baño de la planta baja. De estos intersticios el más importante es la transparencia que existe en el contacto entre la ampliación y la vivienda tradicional. Este contacto sutil ayuda a clarificar los límites de cada edificación.

Los citados intersticios transversales se reproducen en la planta sótano, generando patios de iluminación y ventilación que dan calidez a las estancias inferiores a la vez que transforman la manera de relacionarse con el entorno.

La cubierta plana de la ampliación es practicable en un solo punto como solàrium-mirador desde una escalera exterior.

 

A nivel material, la propuesta se ha formalizado con una reducida paleta de materiales. Destaca el espacio interior de la vivienda tradicional, donde se han mantenido vistos los cerramientos originales de piedra del lugar tomada con mortero de cal, revestidos parcialmente por una nueva envolvente de paneles verticales que alojan las instalaciones y la iluminación indirecta en el espacio de 5 centímetros que los separa.

En la planta baja, los pavimentos interiores y exteriores en terrazas son de hormigón pulido, cuyas juntas de dilatación responden a las directrices de organización de los diferentes módulos, oberturas, mobiliario de obra, etc.

La carpintería exterior es de madera maciza de iroko, al igual que las vigas del fojado de la casa tradicional. La carpintería interior es de tablero de DM hidrófugo lacado en blanco.

En el estar se ha ejecutado una nueva chimenea mediante chapa de acero de 10 mm de espesor. La cocina y los baños se han revestido con microcemento de acabado similar al pavimento. Los muebles bajos de la cocina se han ejecutado con tablero marino revestido con madera de iroko, mientras que el estante intermedio que conecta con el módulo de la campana es de tablero DM lacado en blanco.

En la zona de la ampliación, los forjados inclinados de las habitaciones se han dejado sin revestir, en hormigón visto. También en los dormitorios, las camas, cabezales y armarios se han ejecutado en obra, como una parte más de la arquitectura

Las pérgolas exteriores son de estructura de acero lacada en blanco con plementería de caña  que tamizan la luz natural.

El vaso de la piscina está revestido con microcemento de acabado muy similar al de los baños y cocina. La tarima que rodea la piscina es de madera de iroko.

En la planta sótano, el pavimento es de piedra caliza natural “capri”, colocada a ⅓ según las diferentes directrices de los módulos de las habitaciones.

Los patios de iluminación de la planta sótano, así como las cubiertas planas no practicables están acabados con grava ocre obtenida de triturar piedra caliza local.

La selección de mobiliario incluye clásicos del diseño mediterráneo como los sillones Torres Clavé ó la luminaria Cesta de Miquel Milà, del mismo modo que sillas tradicionales de esparto realizadas por artesanos locales y mobiliario diseñado a medida realizado mayormente en madera de iroko con acabado natural.

La adaptación de la topografía para generar los accesos, contención de tierras así como jardineras, se ha realizado con chapas de acero corten de 10 mm de espesor.

A pesar de haber conservado una parte importante de la vegetación preexistente en la zona de la intervención, se ha cicatrizado la herida en el territorio generada durante el proceso de obra mediante vegetación autóctona, que necesita de poco mantenimiento.

 

Share

Na Blanca d’en Mestre

Nadir view of Na Blanca d'en Mestre (left) and interior space next to trunk.

The central part of the island of Formentera is a neck of land approximately 1400 metres wide between the north and south coasts which is characterised by a practically flat topography and a hard clay soil, covered with a fine layer of earth. The construction of the area consists of long, narrow plots oriented north-south, delimited by parallel stone walls that stretch to the Migjorn coast. The road network is made up of private tracks parallel to these walls and connecting the different houses with their agricultural lands, and perpendicular to the Camí Vell de la Mola, which is the island’s most important traditional main road. Na Blanca d’en Mestre is located in this area (es Pla d’en Mestre), characterised by a slight topographical depression which collects the surface runoff, thus favouring the presence of the best- developed fig trees on the island.

This is the description and drawing of ficus carica, the common fig tree present on the island of Formentera, which Deodendron describes thus: “Spherical form, with dense foliage, numerous spreading branches. Sometimes occurs in bush form. Its wood sprouts roots with great strength, therefore it is easily reproduced from cuttings.” These general characteristics, together with the island’s specific environmental conditions, have given rise to a type of cultivation based on an organic-artificial structure.

The strong winds with a northerly compo- nent that lash Formentera, especially the flat and unprotected region of es Pla d’en Mestre, along with the proximity of the coast which means that the air is heavily salt-laden, affect fig tree growth by displac- ing the crown and the trunk towards the south and burning the leaves most exposed to the cold and the salt. Furthermore, the branches of the fig, a fast-growing tree with wood that has little resistance to flexion, tend to break under the force of the wind and fall to the ground, where they sprout again in the form of roots, progressively getting weaker.

For the reasons mentioned, cultivation of fig trees in Formentera has developed using a model based largely on the following needs: reducing the surface area of the crown exposed to the wind to a minimum, avoiding any twisting and displacement
of the trunk and crown due to the wind, and avoiding the branches entering into contact with the ground.Based on the tree (composed of the trunk, the branches, the crown and the roots), the construction of fig trees in Formentera is developed around a system of props (estalons), which support beams (perxes) arranged in a concentric way around the trunk, with the tree’s branches directly resting upon them.

The estalons, which transmit the vertical load of the branches to the ground, are trunks of pine wood, of ullastre (wild olive) or of juni- per, with the upper end in a Y-shape to allow the perxes to rest on them. The lower part is driven approximately 15cm into the ground to prevent animals from moving them. The union of each estaló with the perxa and the branches as well as the lower union with the ground are jointed, allowing for the natural growth and movement of the tree without these causing the collapse of the structure. 

The estalons, which act as props or pillars, do not prevent the wind from managing to rotate the crown and the trunk of the fig tree, destabilising the structure, and for this reason the farmers usually alternate each estaló with a peu de poll, which is made up of two estalons that converge towards a sole upper support (in the form of an invert- ed “v”) creating a triangulation that acts as a brace in the form of a Saint Andrew’s cross which supports the whole. A circumference or circumference arc of perxes, estalons and peus de poll makes up a perxada.

 

Na Blanca d’en Mestre is today the most developed fig tree on the island. From the trunk, with a circumference of 2 metres increasing to 3 metres at the base, the main branches spread out from a height of 1.30 metres (lower branches are cut to avoid them “burying themselves”), thus creating a space suitable for picking the fruit and pro- tecting sheep and goats from the sun while preventing them from reaching the figs. The first perxada, formed by a polygonal circular beam composed of wooden perxes that lie on the 15 estalons and 7 alternating peus de poll, stands at a variable distance of between 4.30 and 4.80 metres from the axis of the trunk, thus defining a clear circular space around it.

From the first perxada the structure of the fig tree, and consequently the auxiliary structure, assume an asymmetrical con- figuration owing to the force exercised by the north wind which pushes the tree towards the south and leads to greater development and weight of the southern part of the crown, which is more sheltered and exposed to the sun.If the perxades 1, 2 and 3 are continual, we see how on the southern half of the crown two intermedi- ate semi-perxades appear, 1 bis and 2 bis, a consequence of the fig tree’s natural tendency to grow towards the south, a phe- nomenon that is manifested in the different radii of the perxades 2 and 3 at their north and south extremes.

As the cross-section of the branches decreases and we move further away from the trunk, so the gaps become smaller and the perxes and estalons narrower. Thus it can be observed how perxades 2, 3 and 2 bis have been made using corrugated steel measuring 25mm in diameter, this material having substituted the traditional wooden perxes. The constructive process of the Formentera fig tree (estalonar) is a com- munity task that due to the tree’s growth develops over time by moving the estalons and creating new perxades; furthermore, deterioration of the materials means that maintenance tasks are constant throughout the tree’s entire life.

Joan ‘Mestre’ explains that the parts most prone to deterioration are the bases of the estalons, their point of contact with the ground which, in most cases, to avoid com- plete substitution, are usually cut and raised using a stone that acts as a foundation.

The figs can be picked from underneath, using a rod that is open at the top end (nyacadora) or from the crown by walking on the branches. The fig tree marks out a variable circular space of large dimensions. The construction of a prop structure allows greater development of the branches which intertwine in a way that lets through light and air, perfumed in summer by the tree’s own aroma. It becomes a habitat/shelter for people and animals during the different season of the year. 

Víctor Rahola Aguadé, Stefano Cortellaro & Marià Castelló.

Translated by Debbie Smirthwaite

The original article in PDF format can be downloaded from the following link:

http://www.raco.cat/index.php/QuadernsArquitecturaUrbanisme/article/view/235190/3498

 

'Quaderns' N.252 Article

Magazine "Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme" N.252. Winter 2006. Edited by Col.legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.
2006. View from the North.

Location : Es Pla d’en Mestre. Vénda de Migjorn. Formentera   ·   Architect : Popular Architecture made over generations   ·   Estimated date of birth of the fig tree : 1910   ·   Area :  351,92 m  ·   Owner: Joan Escandell Juan ‘Mestre‘   ·   Publication : Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme N.252   ·   Editor : Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya   ·   Pages : 86-91   ·   Year : 2006   ·   Article’s authors : Víctor Rahola Aguadé, Stefano Cortellaro &  Marià Castelló Martínez     ·   Photography : Marià Castelló Martínez & Stefano Cortellaro   ·   Instagram : @mcastello_arch

Twelve years after. 2018

Aerial views. 2015

Planimetry. 2006

Making of Nadir Collage Image.

Na Blanca d'en Mestre | CAT

La part central de l’illa de Formentera és una llengua de terra d’aproximadament .400 metres d’amplada entre les costes nord i sud, que es caracteritza per una topografia pràcticament plana i un sòl argilós i dur, cobert per una capa prima de terra. La construcció del territori consis- teix en parcel·les estretes i allargades, orientades segons la directriu nord-sud, delimitades per parets de pedra paral·leles que s’estenen fins a la costa de Migjorn. La xar- xa viària es compon dels camins particulars paral·lels als murs descrits, que connecten les distintes cases amb els seus terrenys agrícoles, perpendiculars al Camí Vell de la Mola, l’eix viari tradicional de més importància de l’illa. Na Blanca d’en Mestre es troba en aquesta zona (es Pla d’en Mestre), caracteritzada per una lleugera depressió to- pogràfica que recull les precipitacions, fet que afavoreix la presència de les figueres més desenvolupades de l’illa.

Aquesta és la descripció i el dibuix del Ficus carica, la figuera present a l’illa de Formentera, que apareix en el Deodendron: “Forma esférica, de capa densa, muy ramifi- cada. A veces en forma arbustiva. Su madera echa raíces con mucha fuerza, por lo que se reproduce fácilmente por estacas”. Aquestes característiques generals, juntament amb les condicions ambientals específiques de l’illa, han donat lloc a un tipus de cultiu basat en una estructura organicoartificial.

Els forts vents de component nord que assoten Formentera, i en particular la zona plana i desprotegida d’es Pla d’en Mestre, juntament amb la proximitat de la costa, que carrega de salnitre l’aire, afecten el creixement de les figueres, tot desplaçant la copa i el tronc cap al sud i cre- mant les fulles més exposades al fred i a la sal. A més, les branques de la figuera, arbre de creixement ràpid i de fusta poc resistent a la flexió, sota l’empenta del vent ten- deixen a trencar-se i a apropar-se al sòl; tornen a brollar en forma d’arrels i es debiliten progressivament.

Per les raons esmentades, el cultiu de les figueres a Formentera ha desenvolupat un model basat principalment en les necessitats següents: reduir al mínim la superfície d’exposició al vent de la capçada, evitar la torsió i el des- plaçament del tronc i de la copa per l’efecte del vent i evi- tar que les branques entrin en contacte amb el terreny. A partir de l’arbre (compost pel tronc, les branques, la copa i les arrels), la construcció de la figuera a Formentera es desenvolupa mitjançant un sistema de puntals (estalons), que suporten unes jàsseres superiors (perxes) disposades de forma concèntrica al voltant del tronc, sobre les quals recolzen directament les branques de l’arbre.

Els estalons, que transmeten la càrrega vertical de les branques al sòl, són troncs de fusta de pi, d’ullastre (oli- vera borda) o de savina, amb l’extrem superior en forma de Y, per al suport de les perxes, i l’inferior encastat aproximadament 15 cm dins el terreny, per a evitar que els animals puguin desplaçar-los. La unió de l’estaló amb la perxa i les branques, així com la unió inferior amb el sòl, són articulades, de manera que permeten el creixement natural i el moviment de l’arbre sense provocar el col·lapse de l’estructura. Els estalons, que actuen com a puntals o pilars, no poden impedir que el vent pugui fer rotar la copa i el tronc de la figuera, i desestabilitzar-ne l’estruc- tura, raó per la qual els pagesos de l’illa solen alternar un estaló amb un peu de poll, compost per dos estalons que convergeixen cap a un únic suport superior (en forma de V invertida), de manera que es crea una triangulació que actua com a creu de sant Andreu i falca el conjunt. Una circumferència o arc de circumferència de perxes, esta- lons i peus de poll constitueix una perxada.

Na Blanca d’en Mestre és en l’actualitat la figuera més desenvolupada de l’illa. Des del seu tronc, de 2 metres de circumferència i 3 a la base, surten les branques principals a partir d’una altura d’1,30 metres (les inferiors es tallenper a evitar que tornin a “enterrar-se”), tot creant un espai apte per a recollir les fruites, protegir les ovelles i cabres del sol i evitar, al mateix temps, que el bestiar pugui ar- ribar a les figues. La primera perxada, formada per una jàssera circular poligonal composta de perxes de fusta, que descansen sobre 5 estalons i 7 peus de poll alternats, se situa a una distància variable d’entre 4,30 i 4,80 metres, des de l’eix del tronc, i defineix un espai circular clar al voltant d’aquest.

A partir de la primera perxada, l’estructura de la figue- ra, i conseqüentment l’estructura auxiliar, adquireix una configuració asimètrica a causa de la força exercida pel vent del nord, que empeny l’arbre cap al sud, i al major desenvolupament i pes de la zona meridional de la capça- da, més protegida i exposada al sol. Si bé les perxades , 2 i 3 són contínues, veiem com a la meitat sud de la copa hi apa- reixen dues “semiperxades” intermèdies, la  bis i la 2 bis, com a conseqüència de la tendència natural de la figuera a créixer cap al sud, fenomen que es manifesta als diversos radis de les perxades 2 i 3, als seus extrems nord i sud.

Segons va disminuint la secció de les branques i ens allunyem del tronc, les crugies són més reduïdes, i perxes i estalons tenen una secció menor. Així, es pot apreciar com les perxades 2, 3 i 2 bis s’han executat amb rodons d’acer corrugat de 25 mm de diàmetre, material que ha substituït les perxes de fusta tradicionals. El procés cons- tructiu de la figuera de Formentera (estalonar) és un tre- ball comunitari que, a causa del creixement de l’arbre, es desenvolupa en el temps mitjançant el desplaçament dels estalons i la creació de noves perxades; a més, la deterio- ració del material fa que les tasques de manteniment si- guin constants durant tota la vida de l’arbre.

Joan “Mestre” explica que l’element que més es deterio- ra és la base dels estalons, el punt de contacte amb el sòl, que, en la majoria dels casos, per a evitar la substitució integral, se sol tallar i elevar mitjançant una pedra, que farà de fonament. La recollida de les figues s’efectua des de baix, amb una canya oberta a l’extrem superior (nyacado- ra), o des de la capçada, caminant per sobre les branques. La figuera determina un espai circular variable i de grans dimensions. Gràcies a la construcció d’una estructura de puntals, s’afavoreix un gran desenvolupament de les bran- ques, que, entrellaçades les unes amb les altres, permeten el pas de la llum i de l’aire, perfumat a l’estiu pel seu mateix aroma. Es converteix en un hàbitat/refugi per a persones i animals, a les diferents estacions de l’any. 

Víctor Rahola Aguadé, Stefano Cortellaro & Marià Castelló

Na Blanca d'en Mestre | ESP

La parte central de la isla de Formentera es una lengua de tierra de aproximadamente 1.400 metros de ancho entre las costas norte y sur, que se caracteriza por una topografía prácticamente llana y un suelo arcilloso duro, cubierto por una fina capa de tierra. La construcción del territorio consiste en parcelas estrechas y alargadas orientadas según la directriz norte-sur, delimitadas por paredes de piedra paralelas que se extienden hasta la costa de Migjorn o de mediodía. La red via